Cerca al bloc

27 de febrer del 2015

El plànol trobat d'un hospital desconegut

Quan es fa una "troballa" en un arxiu, per emocionant que pugui sonar, en realitat s'evidencia una deficiència. Certament, ens pot indicar que l'arxiu no estava ben inventariat, o que la descripció dels seus fons era incompleta o estava inacabada. Això és precisament el que passa amb l'Arxiu Històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, en el qual encara avui es treballa per a actualitzar, completar o aprofundir els catàlegs i inventaris d'un vast conjunt documental.

La troballa que us presentem en aquest ocasió respon a una descripció incorrecta. Es tracta del plànol a llapis d'un hospital, retolat al revers com "Proyecto Hospital S. Pablo?" (amb interrogant i tot). Aquests mots, escrits molt després que es fes el plànol, evidentment no es corresponen amb el seu contingut. De fet, d'aquest document no en tenim ni l'origen, ni la data, ni l'autoria. La part del plànol que podia haver contingut informació com ara el títol, etc., va ser estripada de la part inferior, com sembla desprendre's del marge irregular que s'hi observa.

El plànol "trobat"
(cliqueu-lo per a veure'l més gran)


El document. Què? Qui? Quan?

Sense més informació, com a mínim podem deduir l'origen probable d'aquest projecte d'hospital (està clar que no arribà a construir-se), i la pista definitiva està en la forma irregular, molt característica, del solar que s'hi representa. Tot sembla indicar que es tracta dels terrenys que l'Hospital de la Santa Creu va comprar a Josep Xifré i Hamel entre d'altres el 1890, i aquesta mateixa forma característica s'observa en plànols de l'època. Això ens permet datar aquest plànol entre els volts d'aquell any i 1901, quan s'inicien els contactes amb els marmessors de Pau Gil que culminaran amb el projecte hospitalari de Domènech i Montaner.

Esquerra: Fragment del Plànol de Barcelona de J.M. Serra, Thomas i Cia. (1891) aprovat per l'Ajuntament. S'hi llegeix: "Terrenos adquiridos para el Hospital de Sta. Cruz".
Dreta: Plànol d'emplaçament dels Hospitals de la Santa Creu i Sant Pau, de Lluís Domènech i Montaner (1901-1903). També s'hi marquen els límits d'aquest terreny.
(Ressaltat afegit; cliqueu)

No hi ha notícia, però, que s'arribés a projectar un hospital per als terrenys que Xifré va vendre a Santa Creu, excepte pel fet que la venda es va fer a bon preu, precisament a condició que es destinessin a la construcció d'un hospital. De tota manera, aquesta iniciativa no devia quallar en un projecte definit (això és, més enllà d'aquest plànol a llapis), ja que no en trobem cap menció a les Actes de reunió de la Molt Il·lustre Administració (MIA) d'aquells anys. Tampoc Domènech i Montaner, en parlar dels antecedents del seu projecte, en fa cap esment. Tot el que diu és: "... ya desde el año 1890 tiene la Administración del Hospital [de la Sta. Cruz] adquirida gran parte de los terrenos sobre los que insiste el adjunto proyecto", sense més referències.

Acotats mínimament el contingut i la data, també ens hem de preguntar qui en pot ser l'autor. Els més probables són Josep Artigas i Ramoneda, l'arquitecte de l'Hospital a l'època, o el seu suplent, Ramon Maria Riudor i Capella. L'Hospital sempre havia comptat amb el seu propi arquitecte, mestre paleta, etc., per a les seves obres (des de l'ampliació de dependències de malalts fins a la construcció o reparació d'immobles), i rarament recorria a arquitectes externs. I en cas que així hagués estat, n'hi hauria constància a les Actes. Sense poder arribar a fer un anàlisi grafològic, comparem, encara que sigui superficialment, la lletra d'aquest plànol amb d'altres signats per Artigas i Riudor. Per les similituds que podeu veure a la imatge, ens inclinem a atribuir-lo a Ramon M. Riudor, si bé amb totes les reserves.

Detall d'un dels textos del plànol comparat amb la lletra de Josep Artigas (dalt) i de Ramon M. Riudor (baix).
(cliqueu)

Davant de la manca de referències a les Actes de reunió del a MIA, on es dirimien tots els afers importants de la institució, només podem plantejar hipòtesis sobre l'origen i significació d'aquest document.

Josep Xifré i Hamel
1a hipòtesi: el plànol es fa, a mode d'esborrany, per a presentar-lo a Josep Xifré, amo dels terrenys, com a part de les negociacions de la compra. El seu objectiu seria donar aparença de projecte ferm a la intenció més aviat difosa de Santa Creu de construir-hi un hospital. Com més sòlid hagués semblat el projecte a ulls de Xifré, millor preu s'hauria pogut aconseguit pels terrenys, venuts a condició que s'hi aixequés l'hospital. En tal cas, el plànol s'hauria produït cap al 1889, abans de la signatura del contracte d'arres efectuada el desembre del mateix any.

2a hipòtesi: el plànol és una prova per a estimar la idoneïtat dels terrenys de Xifré abans de la compra definitiva. Com a mínim des de mitjans del 1889 la MIA va nomenar diverses comissions facultatives per a analitzar diversos terrenys disponibles al pla de Barcelona de cara a ubicar-hi un nou hospital. La darrera d'aquestes comissions presentà el seu dictamen a la reunió de la MIA del 17 de març de 1890, després del contracte d'arres amb Xifré però abans de la compra definitiva. Aquest plànol bé hauria pogut sorgir de consideracions fetes en aquest dictamen, ja que en la mateixa sessió, i davant la insistència de Xifré per a formalitzar definitivament la venda, consta que la MIA li respon que
"no habiéndose concluido los trabajos encargados á los respectivos arquitectos del levantamiento de plano, medición exacta del terreno y demás condiciones técnicas correspondientes á los mismos, pero teniendo noticias de que estos trabajos están muy adelantados cree esta Administración que por todo este mes podrá darse solución definitiva á este asunto y que espera que el Señor Xifré haciéndose cargo de que por la Administración no se ha omitido medio para la pronta realización de estos trabajos no tendrá inconveniente en esperar estos días más para llegar al objeto de todos apetecido."
En qualsevol dels dos casos anteriors, doncs, el plànol seria previ a la compra-venda, formalitzada el 7 de maig de 1890. En tal cas cal dir que no es podria atribuir a Riudor, ja que no fou fins el 20 d'abril del 1891 que fou nomenat arquitecte de l'Hospital com a suplent, "atendida la poca salud del arquitecto Señor Artigas y dadas las obras que esta Administración tiene en proyecto y necesidad de realizar". Potser l'aixecament d'un nou hospital?

El 26 de febrer de 1897 consta que el Dr. Rafael Morgades i Mestres, metge de Santa Creu, havia presentat a la MIA un treball seu premiat per l'Acadèmia d'Higiene. El treball, titulat Condiciones higiénicas que deben presidir en la construcción de los Hospitales, consistia en la memòria i els plànols per a un hospital model, cosa que ens porta a la 3a hipòtesi: el plànol és un estudi sobre la possibilitat d'adaptar el projecte del Dr. Morgades als terrenys adquirits a Xifré, on fins al moment encara no s'havia iniciat cap obra.

Notícia sobre els guardons atorgats per l'Acadèmia d'Higiene, publicada a La Renaixensa.
Ressaltada, la menció al Dr. Morgades.

El projecte presentat ve descrit a l'acta d'aquella reunió:
"[El Dr. Morgades] ofrece un edificio sencillo, limpio y hermoso, que le dan el aspecto de esbelto que tanto cuadra en los edificios de esta índole; es capaz para contener seiscientas estancias para enfermos, distribuidas en salas de veinte y cuatro, habiendo habitaciones separadas para distinguidos. La longitud total de la fachada es de doscientos ochenta metros, y consta de sótanos, planta baja, primer piso y desván, constando la fachada principal de un grandioso pabellón central para los servicios generales de administración, y á los lados de este pabellón hay una gran galería de la que se ván desprendiendo ocho pabellones, cuatro para hombres y otros tantos para el departamento de mujeres; y en la parte posterior del edificio se hallan los pabellones destinados á enfermos contagiosos, máquinas de vapor y eléctricas, depósito de cadáveres y cuanto debe contener un hospital dentro de los más modernos adelantos."
Tot i que aquesta descripció no s'ajusta amb l'edifici representat al plànol, s'hi aprecien similituds en la façana principal llarga, els dos ramals de galeries de les quals es desprenen pavellons per a homes i dones (si bé en un són cinc i en l'altre quatre per banda), o la disposició dels malalts infecciosos a la part posterior.


L'hospital projectat

Vistes ja les circumstàncies en què es podria haver produït aquest plànol, fixem-nos ara amb l'hospital representat en sí. Es tracta d'un hospital de 32.855 m² de superfície edificada, amb capacitat per a més de 1.400 malalts. La disposició general en dues meitats simètriques ens fa pensar que els pacients estan separats per sexes.

Muntatge de la ubicació prevista per a l'Hospital sobre una vista aèria actual.

L'hospital té una estructura típica en pavellons connectats per galeries cobertes al voltant d'un gran pati. El gran bloc de la façana principal, que hauria donat al camí de la Travessera (continuació de la Travessera de Gràcia fins a confluir amb el carrer de Sant Antoni M. Claret), consta de dos pisos i està dominat al centre per l'església de l'hospital, d'una sola nau, amb planta de creu llatina i probablement coronada per una cúpula al creuer.

A l'ala de l'esquerra del temple, passat un vestíbul d'entrada, hi trobem una porteria, una avant-sala que dóna pas a una sala de recepció de malalts, i uns magatzems o cotxeres; al primer pis, les dependències administratives i les habitacions del Germans de la Santa Creu. A l'ala de la dreta hi trobem una disposició simètrica, però aquest cop el segon pis està ocupat pels despatxos mèdics i per les Germanes de la Santa Creu. A l'extrem d'aquesta ala, la casa de convalescència, de planta quadrada al voltant d'un pati porticat central i dos pisos, amb capacitat per a 96 llits. Per darrera d'aquesta, l'edifici dels rentadors està adossat a la paret perimetral.

Rere l'església, el mòdul dedicat a laboratoris i farmàcia connecta amb un enorme pati allargat i envoltat de galeries que arriba fins a la cuina i forn. Les galeries laterals d'aquest pati comuniquen a cada costat amb cinc pavellons de dos pisos i sales de 40 llits. Entre pavelló i pavelló trobem sales més petites, de 16 llits.

Les galeries laterals es projecten més enllà del pati, cap al fons del solar, on es troba l'hospital de malalties infeccioses. Aquest s'organitza al voltant d'un pati perpendicular al principal, més petit i estret que aquell. De les seves galeries es projecten quatre pavellons per banda, de dos pisos i sales de 20 llits. A més, l'hospital d'infeccioses compta amb la seva pròpia capella, i amb espais d'aïllament als extrems.

El model de sota és una reconstrucció en tres dimensions d'aquest hospital a partir del plànol trobat. Clicant-ne la imatge podreu explorar-lo des de tots els angles.


Per cert, que l'hospital està plantejat com si fos a peu pla, tot i que en realitat aquests terrenys tenien un fort pendent, proper al 7%. Un altre indici que ens fa pensar que estem davant d'una mera provatura o d'un estudi molt preliminar.

6 de febrer del 2015

L'Hospital del Canonge Colom: l'embrió de Santa Creu

En un magnífic article publicat a l'Anuari de l'Hospital de la Santa Creu de 1921-1922, el doctor Josep Ma. Roca i Heras descriu «Lo bressol del Hospital de la Santa Creu» en referència a l'Hospital del Canonge Colom, un dels petits hospitals medievals que es van fusionar per donar lloc a l'Hospital de la Santa Creu, i on es va decidir que hi comencés la seva vida.

La plaça del Canonge Colom, adjacent a la capella de l'Hospital de la Santa Creu.
Tant l'una com l'altra ocupen els espais de l'antic Hospital d'en Colom.
(cliqueu per a veure-ho més gran)

El canonge Joan Colom, tresorer del rei Jaume I, va construir un hospital per acolliment de pobres malalts i peregrins al raval de l'oest de Barcelona, al mateix lloc on havien existit les cases per a malalts de Pere Prim i la seva dona. Colom el va dotar i el va enriquir amb béns de la seva propietat, com a continuació de la tasca començada pels hospitals d'en Guitart o de Santa Creu i Santa Eulàlia.

La pica del canonge Colom, que encara es
conserva a la cantonada de la plaça del
del mateix nom amb el carrer de l'Hospital.
(cliqueu)
Pere Prim, per cert, va donar nom a un rierol, que més tard es va dividir en Riera d'en Prim alta i Riera d'en Prim baixa. Les seves aigües les recollia una altra riera que desembocava al Cagalell (una llacuna situada aproximadament a l'Avinguda de les Drassanes); el segle XIII va adquirir el nom de Riera de Valldonzella i, quan es va construir l'Hospital d'en Colom, el de Pica d'en Colom. També el carrer on s'aixecava l'hospital passà a anomenar-se de la Pica d'en Colom fins que el segle XV acabà adquirint el nom de l'Hospital en al·lusió al de Santa Creu, construït en terrenys del d'en Colom. La pica o font pública a què al·ludien aquests noms encara s'hi conserva, així com altres vestigis d'aquesta antiga institució. De fet, en restaurar la capella de l'Hospital de la Santa Creu i retirar-ne els revestiments barrocs, va sortir a la llum una sala d'estructura romànica, pertanyent segurament a aquell hospital anterior.

La capella de l'Hospital de la Santa Creu amb la seva decoració barroca i l'altar ocultant-ne la profunditat (esquerra) i després de la restauració, amb l'espai alliberat i els murs romànics al descobert (dreta).
(cliqueu)

El canonge Colom va ser beneficiat per reis i papes. Un exemple és la salvaguarda que li va atorgar el papa Honori III el 1219, posant sota la seva protecció els seus béns, i també l'hospital. Al testament d'11 d'octubre de 1229, fet davant del notari Guillem d'Olesa, Colom instituí com hereu de tots els seus béns, inclòs l'hospital, un parent consanguini seu: el capellà Berenguer de Plans. Aquest, el 1236, va pactar amb el rei Jaume I, el bisbe de Barcelona i els canonges de la Catedral que l'administració de l'Hospital d'en Colom estigués sota la protecció de l'Església. Aquell mateix any, el bisbe Berenguer de Palau i el Capítol van redactar unes ordinacions pel govern de l'hospital i l'administració del seu patrimoni.

Salvaguarda d'Honori III al canonge Colom (pergamí, 1219),
conservada a l'Arxiu Històric de l'Hospital de ls Santa Creu i Sant Pau.
(cliqueu)

El 1358 de nou un monarca s'interessa per aquest hospital. D'aquell any data una disposició de Pere el Cerimoniós per la qual s'oposa que l'Hospital d'en Colom serveixi de presó pels captius genovesos que es troben a Barcelona. Per aquella època la Corona d'Aragó estava en guerra amb Gènova per ser aliada de Castella en la Guerra dels Dos Peres, que enfrontà el Cerimoniós amb Pere el Cruel. De fet, una flota castellana amb el suport de Gènova i Granada arribaria a atacar el port de Barcelona el 1359.

El primer administrador conegut després que l'Església es fes càrrec de l'Hospital d'en Colom va ser Esteve March, prevere i beneficiat de la Catedral, qui fou nomenat pel Bisbe Pere i pel Capítol el 1372. En prendre possessió del seu càrrec, es va fer un inventari dels béns existents, i gràcies aquest inventari, que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Barcelona, podem entreveure com era aquell hospital  i com funcionava.

Representació de l'Hospital d'en Colom
amb el seu escut. "Llibre de Taula", 1674.
(cliqueu)
A la sala on estaven els malalts hi havia 30 llits molt senzills, i un de més luxós amb escambell, ricament vestit i equipat, que havia estat del bisbe Miquel. A la mateixa sala, separat de la resta per una reixa de fusta, hi havia un espai de clausura destinat a dones pobres però sanes. Una edificació separada servia de magatzem per a guardar-hi fèretres, màrfegues de palla, matalassos, i altres elements com ara potes de llit. La capella de l'Hospital comptava amb tres altars ben guarnits, advocats respectivament als Sants Apòstols Felip i Jaume, a Santa Bàrbara, i als Santa Apòstols Simó i Judes.

La cuina donava a un pati amb un pou. Al seu costat, un rebost on, a més de roba de taula, s'hi guardaven alguns aliments i llavors. Des d'aquest pati es pujava per una escala de fusta a una cambra sobre la cuina que també servia de rebost, amb un armari d'aigües i olis medicinals. Completava el conjunt una petita estança que contenia conserves en salaó.

Plànol de l'Hospital de la Santa Creu,
destacant l'espai que hauria ocupat
el del canonge Colom.
(cliqueu)
L'Hospital també tenia un celler molt ben dotat, on s'hi guardaven cups de verema per a trepitjar raïm, i diversos instruments relacionats amb l'elaboració i manipulació de vi: coladors, embuts, mesures, diverses bótes, algunes buides i algunes plenes de vi, most i vinagre.

Un segon pati donava pas a l'hort. A la porxada propera a la seva entrada s'hi guardaven les eines de conreu i els estris dels animals. Per a aquests, l'Hospital tenia un estable davant d'un tercer pati, anomenat "estadi", i una cort amb nou porcs. Completaven el conjunt diferents cambres dormitori que albergaven l'administrador, el nunci, el prevere de la capella, l'escolà i els macips o servidors. La cambra d'aquests últims també donava al tercer pati, a prop d'una terrasseta encarada a l'hort de l'Hospital.

A grans línies, i gràcies a aquest inventari, podem entreveure com devia ser l'Hospital d'en Colom més d'un segle després de la seva fundació. En aquest petit hospital romànic, el 1401, va començar la tasca de l'Hospital de la Santa Creu, que poc a poc i a costa dels horts que l'envoltaven va anar creixent per a convertir-se en el gran conjunt del gòtic civil català que encara es conserva. Tal com deia en Roca, fou "lo bressol de l'Hospital".

* * * *

Josep Ma. Roca i Heras (1863-1930) era metge dermatòleg i deixeble de Ramón i Cajal. Va ser metge auxiliar de l'Hospital de la Santa Creu, i president de la Unió Catalanista i de l'Ateneu Barcelonès. També fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de l'Acadèmia de la Llengua Catalana, i del Consell Directiu dels Jocs Florals de Barcelona.

Gran investigador en el camp de la història de la medicina catalana, va escriure diversos llibres i articles, molts d'ells sobre l'Hospital de la Santa Creu. Destaquen La medicina catalana en temps del rei Martí (1919) o Les Ordinacions de l'Hospital General de Santa Creu de Barcelona (1920).
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...