Cerca al bloc

27 de novembre de 2015

Els objectes dels infants expòsits de l'Hospital (i II): Inventari

En una entrada anterior fèiem una exposició sumària del sistema de gestió documental adoptat a l'Hospital de la Santa Creu durant el segle XV per fer el seguiment dels infants expòsits que hi ingressaven o eren lliurats a dida. Molts nens hi arribaven amb el corresponent albarà i/o amb objectes –roba, medalles, ornaments diversos (joies de poc valor, cintes, etc.)– que tenien, generalment, una funció identificadora.

En aquesta entrada, continuació i cloenda de l'anterior, publiquem l'inventari dels objectes dels expòsits de l'Hospital que s'han conservat fins als nostres dies a l'AHSCP. Formen una col·lecció excepcional, de gran valor per la seva antiguitat i pel fet que, en alguns casos, es poden contrastar amb el dossier sobre l'infant amb què van entrar a l'Hospital. Cada fitxa de l'inventari conté una descripció breu de l'objecte, la identificació –quan és possible– del nen que el duia, basada en els assentaments dels llibres d'expòsits de l'AHSCP, i la signatura arxivística del volum on es conserva. Cliqueu-ne les imatges per a ampliar-les.

[1] 
Objecte: Mitja medalla amb l'anagrama del nom de Jesús (JHS), lligada amb fil groc i blau verdós, amb dos fragments de fil vermell i groc entreteixit. 
Infant: No identificat. S'havia relacionat amb l'assentament d'Agnès de Vallterra (f. XV), sense cap fonament. Alguns nens de l'Hospital duen fils i cordons de colors, per exemple, al mateix llibre: Francesc Joan ("porta en la orella I filet vermell", f. LVI) o Margarida Brígida ("Margarida Bregida [...] porta al bras esquerra aquest cordonet blanch e vermell", f. CXXXXV); al llibre 4: Galceran Joan duu un fil blau lligat al dit del peu (f. CLXVIIv).
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 3.

[2] 
Objecte: Collaret metàl·lic amb medalla amb l'anagrama JHS. 
Infant: Tristany del Collar. És probablement el mateix escrivà de ració qui li assigna el nom de l'objecte per tal de distingir-lo d'altres Tristanys. Apareix, però, com a "Tristany de Jesús" en la certificació de la seva mort, emesa el 18 de setembre de 1428 per Joan de Fàbrega o Safàbrega, vicari d'Olesa de Montserrat, vila on el nen havia mort el març d'aquest any, mentre l'alletava Maria, la dona de Francesc Elies. La certificació original en llatí es conserva al mateix volum.
Descripció: "Tristany del Collar: Dimecres gran matí, Iª ora passada mijanit, a XX de agost any MCCCCXXVII, fon posat lo dit infant a la porta de l'Espital, dins una sanalla vella de palma ab I forat al sòl, en lo qual havia cosit un tros de cuyr. Havia dins en la sanalla un poch de palla e una camiseta, telebants de li entre grans e pochs VIII, e un pedàs de lana negra apedessat e Iª coteta blava e I alberà ligat an l'ansa de la senalla ab seda vert qui contenia: 'Jesús. Aquest infant és batejat e ha nom Tristany. Plàcie-us que haja bon recapte car bé·n serets satisfets e de Déu que n'aurets bon gardó'. Porta vestit Iª gonelleta escura e I salvacors burell e Iª camiseta e gambux e capsó e Iª faxa escura de molada"; al marge: "En l'ansa de la sanalla havia ligat I tros de corda de cànem" (f. LXXVI). Només es fa menció de l'objecte a la rúbrica.
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 3. 

[3] 
Objecte: Medalla amb l'anagrama JHS, lligada amb un cordill beige.
Infant: Joan de la Candela.
Descripció: "Johan de la Candela: Divenres, a VII de noembre any MCCCCXXVII, a les VIII ores passat migjorn, per n'Agostí e per la sua sarda, lo qual està devant lo Pedró, fon portat lo dit infant a l'Espital. E porta Iª faxa blava e II trosells de drap de li en què havia ben XX pedassons. Porta vestit lo dit infant Iª cota de beguinat, mànaga ab colzera e II cosets, la I de baguinat e l'altre morat, telebant de cadins blanchs nou, I capsó, gambuigs folrats II, I bavosay. Porta Iª correja nova de cuyr e porta lo dit senyal de Jesús al coll ab I fil" (f. LXXXXVII).
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 3. 

[4]
Objecte: Mig croat lligat amb un cordó beige.
Infant: Isabel Paciana. 
Descripció: "Isabel Paciana: Dimarts, a VIIIIº de març any MCCCCXXVIII, entre VIII e VIIIIº ores passat migjorn, fou posada la dita infanta a la porta de l'Espital dins Iª gran sanalla nova de palma, àbil a portar carn o peix, e no havia en la sanalla negunes robes sinó I alberà de pergamí de la tenor següent: 'Ha nom Hisabel'. Porta lo dit infant II gambuigs esquinsats e I capsó vell brodat de seda blava e vermella, dos telebants de cadins nous, I blanch, altre vermell, Iª tovallola esquinsada per faxa, en la qual havia cusit la meytat de mig croat" (f. CXXXI). La moneda es devia separar en algun moment de la faixa. 
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 3. 

[5] 
Objecte: Mig diner lligat amb un cordill beige. 
Infant (1): Jaume Oliver. 
Descripció: "Jaumet Holiver: Dijous, a XVI de setembre any MCCCCXXVIII, entre VIIIIº e X ores passat migjorn, fou posat lo dit infant a la porta de l'Espital dins Iª sanalla vella de palma, sullada de ploma, en la qual havia telebants de li grans ab pochs VI, gambuig I, bavosays I, mocadors II, capsó I, benes II, tot ligat en I trossell, telebants de lana II negres, I blanch, I blau. Porta vestit I salvacors blanch ab punyets vermells, I telebant blau, II telebants de li, I gambuig dolent e I estrenyacap dolent, senyt ab Iª bena de li. Portava al coll lo mig diner ab lo cordó. Porta I alberà de la tenor següent: 'Molt honorable mossèn, prech-vos que tingau per recomenat aquest infant. E dehim-vos que l'infant no cal batejar, que ja és cristià e ha nom Jaumet Holiver. Prech-vos, mossèn, que haja bon recapte, car vendrà qui·l demenarà, satisfer-vos à axí com volrets'" (f. CLXXV).
També s'ha identificat amb:
Infant (2): Berenguer Manolí. 
Descripció: "Berenguer Manolí: Dichmenja, a XI de abril any MCCCCXXVIII, a XI ores passat migjorn, fou posat lo dit infant a la porta de l'Espital dins una sanalla vella de palma ab Iª ansa, en la qual havia I pedàs burell qui era estat falda de gonella e I altre pedàs vermell. Porta en Iª anellata del punyet aquest mig diner e un alberà de la tenor següent: 'Barenguer Manolí. Dau-li bon recapte, que bé us serà satisfet'. Porta vestit I gonelló blanch ab punyet blaus ab anelletes ab vellut als puys, I tros de drap de li per faxa, tres telebants, un blanch, I negre, altre vert, e I salvacors negre, telebant de li I, gambuigs III e II benes per estrenyacap" (f. CXXXVII).
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 3. 

[6]
Objecte: Mitja moneda lligada amb un cordó blau. 
Infant: Eulàlia Miquela.
Descripció: "Eulàlia Miquela: Divenres, a VII de maig any MCCCCXXVIII, a les X ores passat migjorn, fou posada la dita infanta a la porta de l'Espital dins una sanalla vella de palma ab Iª ansa, en la qual havia mija gonella escura pedàs e I pedàs de gonell per la bassa, telebants de li dolents VIII, gambuigs IIII dolents e I bavosay. Porta vestit una cota burella e mànaga ab colzera, I salvacors escur ab punyets vermells, telebants de li II, telebants de lana II escurs, camisa I, gambuigs II, una faxa de li e senyida sobra la cota ab I capsó, e an la sanalla I alberà cosit de la tenor següent: 'Honrats senyors, aquesta infanta s'és posada así per ço com son pare no és en aquesta terra e sa mare no·l gosa nodrir. Per què us pregam que haja bon recapte, que quant son pare sia vengut, ell vos ferà la rahó de so que us sia tengut. Sapiau que la infanta à nom Aulària e té mig diner d'argent per senyal. Prech-vos que haja bon recapta e que tingau a prop lo senyal. A VII de maig any MCCCCXXVIII'. Jo li he posat lo cocnom" (f. CXXXXV).
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 3. 

[7]
Objecte: Cimolsa –cap de peça dels draps de llana– i cordó de fils vermells i grocs. 
Infant: No identificat. Cf. núm. [1].
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 4. 

[8]
Objecte: Medalla amb l'anagrama JHS, lligada amb un cordó trenat de fil beige, taronja i verd.
Infant: No identificat. Podria ser el Nicolau deixat a la porta de l'Hospital el 14 d'octubre de 1435. Segons l'assentament, mutilat, duia alguna cosa al coll: "Nicholau: [...] Ítem porta al coll [...] que té ligat al coll [...]" (f. XXIII). 
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 4. 

[9]
Objecte: Enfilall de grans o paternòsters de color blau (un), corall (dos) i groc (cinc).
Infant: No identificat. Als llibres 3 i 4 actuals apareixen diverses referències a paternòsters. A tall d'exemple, hi ha el que duia Angelina, força semblant al conservat: "Angelina: A XV de juny any MCCCCXXXVIII, ora de nit antre IX e X oras, fon lançada al portal major de l'Hospital ab una sanalla gran da palma, en què havia palla. E és venguda ab les robes sagüents: primo I talebant blau de drap de lana e I drap de li anvolcada e I cosset burell sotil ab punyets de burell mesclat bons, ab punyetons de satí vert, e I gonell burell sotil e Iª camisa sotil e I gambuix sotil ab I capsonet. E portava al coll III grans de paternostre blaus e IIs de coral e I gran de lambre gros ascur [?] an un cordó de fill morat; e porta una faxa blancha en què astave cosit un albarà; havia axí mateix a la una nança de la dita sanalla un tros de cimolça burella cenrosa, ligada a la dita sanalla, de qualques dos palms. És l'albarà de la tenor següent: 'Sényer, sapiau que aquesta infanta és batejada, à nom Angelina e prech-vos que haja bon recapte'" (f. CLXXIII). D'un que tenia forma de collaret es diu: "és aquest collaret en la cuberta d'aquest libre"; el duia Antònia Beneta: "porta ligat al coll I collaret de patrenostres menuts de corall e de negres ab un tros de flocadura muronada verts e blanchs" (ll. 4, f. CLXX).
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 4. 

[10] 
Objecte: Gra de "seques amors" –probablement, el fruit del sicòmor– lligat amb un cordill a l'albarà.
Infant: Pere, àlies Ninou. 
Descripció: "Pere, àlies Ninou: Dimarts, a nit entra IX e X oras que comtàvem XXX de deembre any MCCCCXXXVIIIIº, fon lançat al portal major del Spital ab una sanalla nova de palma, tellade la un tros de la vora ab coltell. Porta la roba següent, en què era anvolcat ab II draps vermells nous e I scur, e vestit ab I cosset de burell scur ab los punyets scurs e punyatons de saya violada, fexat ab una faxa de cap de drap violat e III draps de lli e Iª coteta scura molt sotil dins la sanalla. E porta un alberà de la tenor següent (lo fill qui·s té ab l'alberà en què ha I gra de seques amors tenia ligat en la cama dreta): 'Aquest infant, qui és crestià, és appellat Pere. Sia de vostre mersè haje bon recapte. Ell és de persona per la qual serà bé satisfet a l'Hospital general de la Santa Creu de Barcelona'" (f. CCVIII). L'albarà original s'ha conservat.
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 4. 

[11] 
Objecte: Tros de setí verd lligat amb una tira de cuir.
Infant: Margarida. 
Descripció: "Margarida: Dijous, a XV del mes de janer any MCCCCXXXVIIII, fou posat la dita infanta entra VII o VIII ores de nit, al portal major de l'Hospital ab una sanalla nova. Porta envolcat II bolcays burells e I blau e I lansolet e un gambuix, qui stava dins la sanala ab flocadura blanque e I strenyacap fexat ab una bena de drap de lli e III draps de lli e un gambuxet que tenia al cap, abrigat ab un gramalló de mollade sotil, ab un alberà qui estava al pits, entra la faxa; és de la tenor següent: 'Aquesta infanta és nada vuy, que és dijous, vespra de sant Honorat, e no és crestiana. Volen que haga nom Margarida, sia bategade e haja bon recapte que, si viu, bé seran pagats aquells qui traballat hi auran. Porta per senyal en la cama dreta, prop lo peu, una tireta de cuyro vermell ab un tros de satí vert. E la sanalla és nova'" (f. CCXVIII). L'albarà s'ha conservat.
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 4. 

[12] 
Objecte: Enfilall de grans o paternòsters de color negre (un), corall (dos), blanc (tres) i marró (vuit).
Infant: Eulàlia, àlies Beneta.
Descripció: "Aulària, àlies Beneta: Diluns anit, ora de IX o X ores, que comtàvem XVIIII de mes janer any MCCCCXXXVIIII, fon lançada la dita Eulària al po[r]tal major del dit Hospital ab una sanalla de palma vella. E porta vestit I cosset burell ab punyets negres e cota burella e Iª coteta scura meys de mànegues, envolcada ab I talebant burell, altra scur, fexade ab una faxa blancha d'egulla e I gambuix de drap de li que portava al cap ab I veta negra al front, e dins la dita sanalla I albergó negra ab collar roblagat, vorat de cendat vermell, II telabants blaus sotils, altra gambuix e capsonet per filat de fill alminat [?], II bevesays e III o IIII telabants de drap de lli. E porta un alberà qui era dins la senalla, e porta al bras dret I fill de paternostres per nombre XII de negres e II grans de coral e III de blanchs, enfilats en fil blanch. 'Honrats senyors, aquesta infanta és crestiana e à nom Aulària. À III mesos e V jorns que és nada. Dats-li bon recapte a honor de Déu, que totes les massions vos seran satisfetes, e metau per scrit la jornada'" (f. CCXX). L'albarà es conserva. Sembla que s'han perdut alguns grans.
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 4. 

[13] 
Objecte: Cimolsa de fils beige i verds. 
Infant: Margarida Antònia. 
Descripció: "Margarida Anthònia: Digmenge anit, entra VIIII e X ores, que comtàvem XXVIIII del mes de març any MCCCCXXXVIIII, fon lançada la dita Marguelida al portal major del dit Hospital ab una sanalla gran de palma vella, foradada al sòl, ab les robes següents: vestida ab I cosset vert clar, envolcada ab I telabant negra, altra blau, sotils, albergó de fustani vergat ab trepas de drap blanc, faxat ab una faxa d'agulla blanqua, als caps cosits troços de cimolces verdes, sinyit ab un tros de simolsa cenrosa; portava al cap I gambuix e capçó ab randa tot d'or e de ceda verda; e dins la dita sanalla III draps de lli e I gambuxet tot blanch, ab un alberà que portava fermat devant en l'albergó, de la tenor següent: 'Aquesta infanta ha nom Margalida'. E a la nança de la dita sanalla ha una palma ligada, e ab lo dit alberà havia una creu de palma" (f. CCXXVIIv). L'albarà s'ha conservat. La identificació és hipotètica. 
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 4. 

[14]
Objecte: Gra verd de paternòster, lligat amb un fil blanc a l'albarà. 
Infant: Miquel Antoni. 
Descripció: "Miquel Anthoni: Dimecres anit, a XXVIIII del mes de abril any MCCCCXXXVIIII, entra X e onsa oras, fou lançat al portal major de l'Hospital dins una sanalla petita nova. E porta envolcat II draps de lli e II de llana nous, faxat ab una tovallola prima de lli, fronzida al cap, I gambuix, III talebants de lli, una faxa al sòl de la sanalla, la qual és de cap de drap burell, tota arnada, e portava al pits, sobra la dita tovallola, cosit un alberà de la tenor següent, en lo qual stava ligat ab fil negra I gra de paternostre vert. 'Jesús. Aquest infant és stat batejat tan solament dins casa, ab cuyta. Plàcie-us de fer-lo portà a la sglésia e que haja nom Miquel Anthoni'" (f. CCXXXI). L'albarà s'ha conservat. El fil ha estat substituït en una època posterior.
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 4. 

[15] 
Objecte: Tira de cuir lligada amb l'albarà.
Infant: Pere Bartomeu. 
Descripció: "Pere Barthomeu: Dijous anit, entra X e XI oras, que comtàvem XXX del mes d'abril any MCCCCXXXVIIII, fon lançat lo dit Pere Barthomeu al portal major del dit Hospital ab Iª gran sanalla de portar peix nou, e portave vestit II cossets sotils, la un ab mànegues, l'altre sens mànagues, ab punyetons de xemallot violat, ab una tireta o tros de direta en cascun puyet, I drap scur sotil, fexat ab una faxa groga de cap de drap; e portava sobre tot vestit una clotxa verda trepada grogas e del mateix drap; e dins la dita sanalla havia I cosset burell ab mànagues vermells sotils, III padaços scurs, unes faldes de camissa de dona, I gambuix e camiseta sotil, ab un alberà de la tenor següent, qui estava ligat a la nança de la dita sanalla ab una tireta: 'L'any MCCCCXX[X]VIIII, al derrer jorn d'abril, portaren un infant mascla crestian qui à nom Pera Barthomeu. Dau-ly bon recapte, de bona gent és, mes-vos per senyal una tireta" (f. CCXXXIIv). L'albarà s'ha conservat.
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 4. 

Maria Toldrà

30 d’octubre de 2015

La casa de màquines

Vista actual de la casa de màquines.
(cliqueu per a veure-ho més gran)
Ja el 1902, el projecte original d'Hospitals reunits de Lluís Domènech i Montaner preveia un gran pavelló de màquines per a donar servei al conjunt de pavellons de la Santa Creu i de Sant Pau. Aquell pavelló, que havia d'allotjar els generadors de gas i electricitat per a tot el recinte, no s'arribà a construir mai; en el seu emplaçament previst s'hi acabaria aixecant, entre 1922 i 1930, la nova Casa de Convalescència.

La necessitat de construir un pavelló de màquines s'acabà plantejant vers 1927, quatre anys després de la mort de Domènech i Montaner, ja abandonat el seu projecte de 48 pavellons, i amb el seu fill, Pere Domènech i Roura, a càrrec de les obres. En aquesta edificació ja no s'hi hauria de generar gas i electricitat, sinó que s'hi instal·larien les calderes per a proveir de vapor, calefacció i aigua calenta als diversos pavellons de l'Hospital.

Els pavellons construïts en les fases inicials, habilitats a partir del 1916, disposaven cadascun del seu propi sistema de calefacció independent, però amb el temps aquest solució es va demostrar ineficaç i, sobretot, massa cara. Per tant, la MIA va decidir centralitzar-ho tot en un pavelló de màquines específic, des d'on l'aigua i el vapor es puguessin canalitzar cap a tots els pavellons.

L'1 d'agost de 1927 la MIA signà un contracte amb Construcciones Gaspar(¹) per a la instal·lació de calefacció, vapor i agua calenta a tot l'Hospital. En aquest document s'explica que
"Interesa aprovechar las diversas instalaciones de calefacción por agua caliente llevadas a cabo en Pabellones ya construidos, suprimiendo las calderas existentes, e instalando en un local adecuado un sistema de calderas capaz para el servicio de las instalaciones actuales, las ampliaciones que en las mismas deben llevarse a cabo y de las instalaciones de los Pabellones en que aún no se ha instalado calefacción ni servicio de agua caliente."

Plànol de l'Hospital cap al 1927, amb la casa de màquines (ressaltada en groc) i
les seves canalitzacions: aigua calenta (verd), calefacció (blau) i vapor (vermell).
(cliqueu)

El mateix contracte especifica com ha de ser aquest "local adequat":
"Las calderas deberán emplazarse en un local que se construirá en el emplazamiento designado por Z [entre Sant Carles i Santa Francesca i Sant Antoni], de las dimensiones necesarias [...]"
I fins i tot que la seva construcció anirà a càrrec del propi Hospital:
"Son de cuenta de la M.I. JUNTA de OBRAS [...] los trabajos de albañilería y pintura; conducción de humos y chimenea de tiraje; [...]"

Planta del pavelló: Soterranis
(vermell), pavelló exterior (blau)
i xemeneia adossada (verd).
Domènech i Roura dissenya per a aquest ús un petit pavelló de reminiscències domenechianes, orientat en direcció nord-sud i cobert amb una teulada a dues aigües. Cinc grans finestrals donen llum a l'interior: tres a la façana occidental, i dos més a les façanes nord i sud, mes petites. A la façana oriental s'hi adossa el cos de la xemeneia. Els seus més de 30 metres d'alçada havien de servir per a expulsar les emanacions de les calderes en funcionament per sobre dels pavellons que l'envoltaven.

Aquest pavelló únicament consta d'una planta subterrània, a la qual s'accedeix per una escala exterior. En realitat, el pavelló que veiem des de fora només actua com a llanterna de la sala de màquines principal, de doble altura; d'aquí els grans finestrals.

Pere Domènech i Roura: Alçats del pavelló.
(cliqueu)

Les calderes instal·lades al pavelló eren quatre: dues per a l'aigua calenta i dues per a la producció de vapor. A més, comptava amb dos grups d'electro-bombes per a impulsar l'aigua fins a cada pavelló, dipòsits acumuladors i termòmetres a distància per a controlar la temperatura de sortida en cada cas. Tot plegat, li permetia generar cada hora 1.600.000 calories i 630 kg de vapor.

La imatge de sota mostra el model de la casa de màquines acabada de construir. Si en cliqueu la imatge podreu explorar-lo, fer-lo girar i contemplar-lo des de tots els angles.


La casa de màquines no ha sofert grans canvis des que es va construir, excepte desperfectes causats pel seu ús continuat; als anys 1990s se'n va restaurar la xemeneia. Les calderes que allotja actualment, si bé no són les originals, continuen donant servei als pavellons de Sant Antoni, Sant Frederic, Església i annexos.

¹. Agraeixo a la Pilar Salmerón aquesta i altres informacions sobre la maquinària que s'instal·là originalment a la casa de màquines.

2 d’octubre de 2015

Les postals històriques de l'Hospital de Sant Pau

Quan la Molt Il·lustre Administració (MIA) va passar a fer-se càrrec de les obres de l'Hospital modernista a partir del 1913, una de les preocupacions constants fou trobar finançament per poder acabar-lo i tancar definitivament el vell Hospital de la Santa Creu.

Una forma peculiar d'obtenir fons va ser produint postals de l'Hospital. Així, el 1916 la MIA encarregà a la casa Cuyás l'edició de 10 vistes de Sant Pau, i el 1923 encomanà al prestigiós fotògraf Josep L. Ribera Llopis la presa de 34 imatges per a ser impreses per la casa Thomas. Encara el 1929, a punt d'inaugurar-se l'Hospital, la MIA féu editar a l'Editorial Políglota una col·lecció de 24 “Vistas de las instituciones hospitalarias de la Sta. Cruz”, que a més dels pavellons modernistes pròpiament també mostrava altres establiments dependents de la institució.

Una de les postals de la casa Thomas.
(cliqueu per a veure-la mes gran)

Una de les vistes encarregades a l'Editorial Políglota.
(cliqueu)

La MIA no va tornar a encarregar noves edicions, però des que se'n va iniciar la construcció l'Hospital de Sant Pau sempre ha aparegut en postals de vistes de Barcelona de nombrosos editors al llarg de tot el segle XX: A. Toldrá Viazo, L. Roisín, J. Venini, FERGUI, A. Zerkowitz, Escudo de Oro... Això ve a confirmar la importància de l'Hospital de Sant Pau com a monument d'interès de la ciutat ja des dels seus inicis.

Malauradament no es conserva cap postal de les encomanades el 1916, però s'han recuperat gairebé íntegres les col·leccions de la casa Thomas de 1923 i de l'Editorial Políglota de 1929. Les podreu veure clicant els àlbums d'aquí sota.


Per últim, volem agrair la col·laboració de Mn Josep M. Forcada, prior de l'Hospital, que al llarg dels anys ha reunit una important col·lecció de postals relatives a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i que ens ha permès recuperar-les.

31 de juliol de 2015

Els objectes dels infants expòsits de l'Hospital (I)

Albarà amb el qual fou trobada una nena anomenada
Isabel, la matinada del 3 de novembre del 1426.
A l’antic arxiu de l'Hospital de la Santa Creu es documenten diferents sistemes de registre i identificació dels infants acollits per la institució per tal de dur el control d’aquests nens que, en el moment de ser abandonats o “gitats” a la porta de l’Hospital, entraven en una xarxa d’assistència estesa pel territori a través de l’assignació de dides, la col·locació com a aprenents d’un ofici o criats o, fins i tot, la restitució als pares. 

Entre els anys 1426 i 1439, dates extremes dels actuals llibres 3 i 4 d’infants expòsits de l’Arxiu Històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (AHSCP) que ens ocuparan, la forma habitual de dur el control dels nens passa per un sistema documental que té com a centre els llibres de registre, dels quals s’han conservat escassos testimonis per als primers temps de l’Hospital. Per al segle XV són en total quatre llibres de registre d’entrades (AHSCP Expòsits, llibres 2-5), un d’afermaments o col·locació dels nens com a aprenents, criats i serventes durant la primera meitat de segle (BC AH 696), a més d’una rúbrica d’infants d’un llibre de 1498 no conservat (BC AH 1004). Les tipologies varien i se sobreposen al llarg dels anys: el llibre 2, per exemple, de 1412-1413, és un registre de dides i d’alletament d’infants, que remet a un “libre dels infants gitats qui s’apelle libre gros o mayor” i a un “libre menor o de les pagues”; 3 i 4 són registres d’entrada i alhora de dides, com veurem. En tot cas, constitueixen una mínima part de la documentació administrativa –protocols notarials a banda– generada pel sistema d’assistència hospitalària als nens abandonats al segle XV. De les anotacions dels registres es dedueix que a mitjan segle ja existien uns tretze llibres d’expòsits, a més d’un altre sobre els restituïts als seus pares. El responsable de dur aquest control documental era l’escrivà de ració. Les Ordinacions de l’Hospital de 1417 ja contemplen les seves obligacions al respecte als capítols sobre la “dona qui ha càrrech dels infants” i sobre el mateix escrivà. Als llibres 3 i 4 fan acte de presència personatges que ocuparen el càrrec durant la tercera i la quarta dècades del XV i deixaren observacions en primera persona als registres: Francesc de Casesnoves, Miquel ses Blades o es Blada, Gabriel Bofill, Galceran Sabater i Joan Cerdà. 

Fragment de l'Offici de scrivà de ració a les Ordinacions de 1417.
(cliqueu per a veure-ho més gran)

En el cas dels llibres 3 i 4 d’expòsits ens trobem davant de registres d’entrada i de lliurament a dides, amb la comptabilitat corresponent i el seguiment de la trajectòria posterior dels nens. S’estructuren per dossiers personals que s’actualitzen, en un ordre cronològic d’entrada no sempre respectat. En línies generals, un dossier consta de tres parts: registre d’entrada, alletament amb dides, restitució / mort del nen. El nom funciona com a identificador del dossier. Generalment ve indicat als albarans, bé per donar fe del bateig, bé per manifestar alguna preferència sobre el nom que aquell ha de rebre a les aigües baptismals, a la mateixa església de l’Hospital i amb oficials i protectors d’aquest com a padrins. A banda del santoral, s’hi manifesten les modes literàries del moment: llibres de cavalleries (Lançalot, Tristany, Leonís) i algun clàssic (la Diana d’un albarà transformada en Digna per error de transcripció o per cristianització; ll. 3, f. CLVII). Per tal d’evitar la reiteració de noms comuns (Pere, Joan, Caterina...), l’escrivà afegeix un segon nom (“cognom”) que distingeix la criatura i en facilita la localització al llibre o a l’índex, quan n’hi ha; fa referència a una festa religiosa del dia d’entrada o propera (Pere Ninou, és a dir, Cap d’Any, ingressa un 30 de desembre), a un objecte que duu el nen (Tristany del Collar, Simó de la Pinya), etc. El registre d’entrada pròpiament dit inclou nom, data d’ingrés i, si es coneixen, les circumstàncies de l’abandonament, amb descripció detallada de la roba i els objectes amb què arriba el nen. Són dades que faciliten la cadena de custòdia: constitueixen una garantia per a l’infant, però també per a l’Hospital, tant per a la correcta gestió econòmica i supervisió del sistema assistencial com davant de reclamacions, presumptes estafes (per ex., falses dides), investigació de responsabilitats criminals en la mort d’un nen, constitució del dot de les expòsites, exempció del dret de mestria dels aprenents, consultes diverses (per ex., obtenció de certificats), etc.

Albarà d'un infant anomenat Lançalot (1438).
(cliqueu)

El control documental dels expòsits, però, ha començat abans de l’abandonament, amb l’albarà que sovint es lliura amb aquests. Conté dades bàsiques (nom, celebració o no del bateig), però també promeses de recuperar el nen i recompensar-ne la manutenció. Això implica l’ús de sistemes de reconeixement: albarans partits per A.B.C., “senyals” diversos (lletres, símbols, objectes). La redacció de l’albarà revela diferents graus d’alfabetització i nivell cultural; hi ha qui escriu simplement el nom, però també s’hi troben relats més o menys extensos, fins i tot dramàtics, on s’observen tipus de scripta més professionals, no sempre obra de tercers. S’han conservat força albarans entre els folis dels llibres, fins i tot quan l’escrivà ha fet el que se n’esperava, és a dir, copiar-los al registre, tal com es recorda al que duia la nena Violant Octubre: “sien escrits los senyals per lo escrivà de ració e sia estojat lo present alberà” (ll. 3, f. CLXXXIII). També es produeix fora de l’Hospital un tipus de document essencial per al dossier: la notificació de la mort, emesa per una autoritat del lloc on el nen estava a dida en el moment de morir; sol ser el rector qui escriu al prior, a l’escrivà, als administradors o a la dona responsable dels infants de l’Hospital per donar-los la notícia, amb la descripció de les circumstàncies i els testimonis de la mort o els funerals que exoneren els encarregats del nen de qualsevol responsabilitat. Aquests certificats d’òbit no es transcriuen al dossier, però se n’extreuen dades per tancar-lo.

Registre de Violant Octubre: transcripció de l'albarà amb què fou lliurada (1428).
(cliqueu)

Registre i albarà d'Isabel Miquela (1439).
(cliqueu)
D’alguns nens es conserva el dossier documental pràcticament complet. És el cas d’Isabel Miquela, dipositada el 25 de maig de 1439 a l’Hospital amb un albarà d’escriptura i ortografia que denoten una mà no professional, on s’informa que la nena no està batejada i s’ha de dir Isabel. A l’Hospital rep el baptisme i el segon nom, Miquela. L’assentament del registre indica que el 4 de juny passa a mans d’una dida. El 14 del mateix mes és retornada a Joan de Raïc, el procurador enviat pel pare de la nena, Joan Branes, prevere de Castellfollit de Riubregós, previ jurament i pagament de les despeses de manutenció, 24 sous i 8 diners, per part de Raïc. El procés de restitució al pare s’inicia amb la presentació del document de procura, un pergamí en llatí datat el 12 de juny de 1439 a Calaf i autenticat pel notari públic Bernat d’Agramunt, on es reconeix la paternitat i es recorden els “senyals” o roba que duia la nena en ser abandonada, albarà inclòs. Un cop estudiat el cas, el prior de l’Hospital, Pere Feliu, autoritza la restitució, que és enregistrada en un “llibre dels notaments dels infants”, perdut. L’Hospital reté la procura com a prova documental, que s’ha conservat fins avui a la bossa de la coberta de pergamí del llibre. A partir d’aquest moment, la nena surt de la xarxa d’assistència de l’Hospital i se’n perd la pista (ll. 4, f. CCXXXVI, amb albarà i procura). 

Procura per a la reclamació d'Isabel Miquela (1439).
(cliqueu)

Entre els sistemes citats de reconeixement del nen, ja hem vist que hi ha objectes de diferents tipus que es deixen a les senalles i altres contenidors amb què és lliurat, al damunt de la mateixa criatura o lligats a l’albarà. Hi trobem productes alimentaris (mel, sal, sucre, alls, dàtils, una poma, llavors...), herbes i plantes, alguns potser explicables per causes mèdiques o pels seus efectes màgics; fragments de roba i cordills, tires de cuir; monedes i medalles sovint migpartides per ser completades quan el nen sigui reclamat; un llibre (Bernat “porta en si scrit en pregamí l’avengeli de sant Johan, lo qual pregamí era en los màrgens pintat de gira-sol”; ll. 4, f. CLIIIIv), etc. Molts són objectes ornamentals, generalment de poc valor –amb alguna excepció, com la corretja amb amulets (?) que duu Antoni Benet: “una corregeta ab uns jugues en què ha un dentat de déntol encastades en argent, e una branque de coral enca[s]tat en argent, e tres casquavells, e una porsalana de peix ab un bras e mà de vori, e dos paternostros negras de Gayeta” (ll. 4, f. CCIIII). El valor ornamental conviu sense problemes amb la devoció popular (per ex.: grans o paternòsters de rosaris, collarets o braçalets, de colors diferents), en un cas lligada a un episodi d’estricta actualitat: el pas per Catalunya i València del franciscà Mateu d’Agrigento, predicador d’èxit entre el poble i a la cort, i conseller de la reina Maria. L’expòsit Pere de València va ser dut expressament el 1427 en llagut des d’aquesta ciutat a Barcelona “per mostrar-lo a fra Matheu”, però va fer tard, el franciscà ja no hi era (ll. 3, f. LX). No oblidem que Mateu d’Agrigento va ser un gran impulsor de la devoció coetània al nom de Jesús, especialment a través de l’anagrama JHS, ben present als registres d’expòsits amb les al·lusions a medalles que duen el “senyal” de Jesús.

Registre de Pere de València (1427).
(cliqueu)

No sabem quina fi van tenir la majoria d’objectes dels expòsits. Alguns potser van acabar als encants de l’Hospital, entre peces de roba “sotil” o de baixa qualitat, com les pertinences dels malalts pobres que hi morien intestats. Del collaret d’Antònia Beneta sabem que es conservava a les cobertes del registre (ll. 4, f. CLXX). Les descripcions de la roba són una important font documental per a la història de la indumentària infantil i ja han estat estudiades en aquest sentit. Els objectes dels expòsits que han sobreviscut s’han inventariat més d’una vegada. El recent procés de restauració i digitalització dels llibres d’expòsits de l’AHSCP ha estat l’excusa per revisar novament la classificació i ordenació dels documents solts i els objectes que els acompanyen. Un dels resultats és l’inventari d’objectes que es llegirà a la segona part d’aquesta entrada. Conté una descripció bàsica de l’objecte, n’identifica el possessor i transcriu la notícia de l’assentament corresponent. Quan la identificació no és clara, s’ha optat per relacionar l’objecte amb notícies paral·leles extretes del mateix registre. L’objectiu final és situar l’estudi de la documentació dels arxius hospitalaris en una perspectiva àmplia del patrimoni que inclogui la cultura material.

Maria Toldrà




Ordinacions del Hospital general de la Santa Creu de Barcelona (any MCCCCXVII), ed. Josep M. Roca, Barcelona: Fidel Giró, 1920.

RUBIÓ I BALAGUER, Jordi, “El beat fra Mateu d’Agrigento a Catalunya i a València: notes sobre la vida religiosa en una cort del Renaixement”, dins ídem, Humanisme i Renaixement, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1990, p. 45-63. 

VINYOLES, Teresa-Maria; GONZÁLEZ, Margarida, “Els infants abandonats a les portes de l’Hospital de Barcelona (anys 1426-1439)”, dins La pobreza y la asistencia a los pobres en la Cataluña medieval, II, Barcelona: CSIC, 1981-1982, p. 191-285.

VINYOLES, Teresa, “L’esperança de vida dels infants de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona”, Anuario de Estudios Medievales, 43/1 (2013), p. 291-321.

10 de juliol de 2015

La inauguració de l'Hospital

El gener de 1930, el rei Alfons XIII visità Barcelona per a presidir la cerimònia de clausura i entrega de premis de l'Exposició Internacional de 1929 i l'obertura simultània de l'Exposició de la Llum. Aquesta cerimònia tingué lloc el dia 15, però el rei, acompanyat del President del Consell Miguel Primo de Rivera, arribà el dia anterior i allargà tres dies la seva estada. Durant aquest temps, alternà les visites protocol·làries i els banquets en societat amb recepcions al Palau de Pedralbes, on s'allotjava.

Com a part del seu programa, el dia 16 visità l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau per a inaugurar-lo oficialment, si bé l'establiment ja portava anys funcionant. De fet, els pavellons s'havien anat habilitant i ocupant de mica en mica des del 1916 i durant deu anys, a mesura que es buidava l'antic Hospital de la Santa Creu.

En aquella jornada, abans de l'arribada del rei, també es féu la cerimònia de benedicció de l'Església de l'Hospital, oficiada pel bisbe Josep Miralles davant de múltiples personalitats, i que anà seguida d'una missa solemne. De les personalitats assistents i del desenvolupament de les celebracions en quedà constància a l'acta de la sessió posterior de la Molt Il·lustre Administració (MIA), que es reuní el dia 21. De la inauguració pròpiament, a més, se'n conserven 30 fotografies a l'Arxiu Històric de l'Hospital. A continuació us presentem el relat de la inauguració oficial complementat amb les fotografies.

SESIÓN DE 21 DE ENERO DE 1930

Asistieron los Señores:
___________Don Mariano Vilaseca,
___________Don Gabriel Auguet y el
___________Marqués de las Atalayuelas,
continuando enfermo Don Agustín Mariné.

Leída el acta de la sesión anterior, quedó aprobada.

~BENDICIÓN DE LA IGLESIA

Dispusieron los Sres. Administradores hacer constar en acta que el día 16 del corriente a las 9 de la mañana, el Excmo. Sr. Obispo de esta Diócesis Dr. D. José Miralles Sbert, procedió con las solemnidades de rúbrica a bendecir la nueva Iglesia de este Hospital. Le asistieron en dicho acto los M. Iltres. Sres. Canónigos Deán Dr. Llópez, Arcipreste Dr. Tejedor y Arcediano Dr. Moreno; los Rdo. Priores de este Hospital y del Manicomio D. Lamberto Botey y D. Antonio Mateu y demás clero de este benéfico establecimiento, habiendo presenciado el acto los Sres. Administradores D. Mariano Vilaseca, D. Gabriel Auguet y el Marqués de las Atalayuelas, el Sr. Conde de Fígols en representación del Sr. Presidente de la Diputación, los Capitulares Dres. Parés y Cendra, y también una Comisión de Hermanos presidida por el Superior D. Antonio Dolcet, y el Arquitecto D. Pedro Doménech.

Habiéndose retirado el Prelado, seguidamente se celebró por el Sr. Dr. Auguet asistido por los Capitulares Dres. Hospital y Sendra, un solemne oficio, en el que predicó el Sr. Dr. Vilaseca, habiendo concurrido, en representación del Excmo. Sr. Presidente de la Diputación de esta Provincia, el Excmo. Sr. Conde de Fígols, la Administración representada por el Sr. Marqués de las Atalayuelas, que a la vez ostentaba la representación del Excmo. Sr. Alcalde de esta Ciudad, y el Canónigo Administrador suplente, Dr. Parés, el Cabildo Catedral representado por los Sres. Deán y Arcipreste Dres. Llópez y Tejedor, la Junta Provincial de Beneficencia por su Secretario Sr. Tapis y Vilaregut, los Hospitales Clínico y del Sagrado Corazón, el primero por el Presidente de su Junta Administrativa Excmo. Sr. D. José Puig y Alfonso, y el segundo por su Director Dr. Bach, la Casa de Convalecencia por el Administrador Fray José Mª Casulá y el Prior Rdo. D. Marcelino Gordi, las Comunidades de Hermanos y Hermanas de este Hospital respectivamente presididas por sus Superiores D. Antonio Dolcet y Dña. Teresa Albá, el Cuerpo Facultativo presidido por su Decano Dr. Horta, el Arquitecto Director de las obras, D. Pedro Doménech y sus Ayudantes, el clero del Hospital y de sus establecimientos filiales, personal administrativo y distinguida concurrencia de bienhechores e invitados.

~INAUGURACION DEL HOSPITAL.

A las 11 del mismo día, tuvo lugar la inauguración oficial de este benéfico establecimiento, que fue honrada con la presencia de S.M. el Rey (q.D.g), al que esperaron en el vestíbulo del edificio de la Administración: ésta en pleno, formada por los Sres. D. Mariano Vilaseca, D. Agustín Mariné, D. Gabriel Auguet y el Marqués de las Atalayuelas; Comisión del Excmo. Ayuntamiento. formada por el Excmo. Sr. Alcalde Barón de Viver y los Tenientes de Alcalde D. Valentín Vía, Dr. Navarro Perearnau, D. Enrique Barrie, D. Celestino Ramón y Concejales Sres: Escalas, Dr. Jover, Gay de Montellá, Framis, Dauner, Salellas, Vives y Srta. López de Sagredo; Comisión de la Excma. Diputación, presidida por su Presidente Excmo. Sr. Conde de Montseny, y las mismas entidades y representaciones enumeradas en el apartado anterior, y, además, la Real Academia de Medicina, representada por el Dr. Guerra. El Dr. Petit y Freixas, por la Liga contra el Cáncer, y gran concurrencia de invitados.

Acompañando a S.M. llegaron el Excmo. Sr. Presidente del Consejo de Ministros, General D. Miguel Primo de Rivera, el Mayordomo Mayor de Palacio Excmo. Sr. Duque de Miranda, y los Excmos. Sres. Capitán General de esta Región D. Emilio Barrera , y Gobernador Civil de esta Provincia D. Joaquín Milans del Bosch.
Arribada a la galeria d'accés a la Sala d'Actes (cliqueu per a veure-ho més gran)
-
1: Alfonso de Ayguavives y de Moy, marquès de las Atalayuelas, membre de
la MIA per l'Ajuntament. 2: Alfons XIII de Borbó. 3: Pere Domènech i Roura.
4: General Miguel Primo de Rivera Orbaneja, President del Consell de Ministres.
5: Joaquín Milans del Bosch y Carrió, Governador Civil de Barcelona.
Seguidamente, en el Salón de Actos, habiendo ocupado S.M. el trono dispuesto al efecto, con su venia, el Sr. Marqués de las Atalayuelas en nombre de esta Administración leyó un discurso en el que, haciendo sucinta historia de esta institución benéfica y de sus características, ofrecía sus servicios a la Ciudad, rogando al Rey que se dignase dar por inaugurado oficialmente el nuevo Hospital de la Santa Cruz y San Pablo. S.M. se dignó contestar personalmente, expresando cuánto le complacía que en bien de los enfermos pobres se abriesen establecimientos tan perfectos y completos para aliviar sus dolores, dando por inaugurado el Hospital.
El discurs de l'Administrador (cliqueu)
-
1: Marquès de las Atalayuelas. 2: Mariano Vilaseca i Terradellas, canonge,
membre de la MIA. 3: Alfons XIII. 4: Agustí Mariné i Molins, membre de la
MIA per l'Ajuntament. 5: Milans del Bosch. 6: Dr. Joaquim Guerra i Estapé,
representant de la Reial Acadèmia de Medicina. 
La resposta del rei (cliqueu)
-
1: Canonge Vilaseca. 2: Alfons XIII. 3: Primo de Rivera. 4: Mariné. 5: Emilio
Barrera Luyando, Capità General de Catalunya. 6: Gabriel Auguet Roset,
canonge, membre de al MIA. 7: Milans del Bosch. 8: Josep Maria Milà i
Camps, comte de Montseny, President de la Diputació de Barcelona.
Seguidamente se ofreció a S.M. un folleto especialmente encuadernado, en el que se hace la historia del antiguo Hospital de la Santa Cruz y de la fundación del nuevo de la Santa Cruz y San Pablo, así como de la organización de éste, con mención de los servicios que contiene, personal que lo sirve, y bienhechores insignes que lo han favorecido con sus liberalidades, cuyo folleto se repartió después profusamente entre los concurrentes al acto.

A continuación, acompañado por los Sres. Administradores S.M. y su séquito, visitó el Pabellón de San Leopoldo en sus dos plantas, en el que el Dr. D. Francisco Esquerdo, como Director de los servicios en el mismo instalados, acompañó y dio al Rey las explicaciones pertinentes. 
Por el corredor subterráneo se trasladó luego al servicio del Dr. D. Francisco Gallart, situado en el Pabellón de Ntra. Sra. del Carmen, el que en igual forma atendió a S.M., mostrándole todas las dependencias del Dispensario y de la Sala, desde la que fue al Pabellón Quirúrgico o de los Santos Cosme y Damián, en el que le esperaban los Dres. de la sección de Cirugía, que con sus explicaciones y visita de todas las dependencias le dieron a conocer la organización del servicio y moderno material quirúrgico y de esterilización con que cuenta.
De camí a Sant Leopold (cliqueu)
-
1: Teresa Albà Busquets, superiora de les Germanes Hospitalàries de la Santa
Creu. 2: Antoni Dolcet, superior dels Germans de la Caritat de la Santa Creu.
3: Atalayuelas. 4: Alfons XIII. 5: Canonge Vilaseca. 6: Mariné.
1: Atalayuelas. 2: Alfons XIII. 3: Canonge Vilaseca. 4: Mariné.
1: Atalayuelas. 2: Alfons XIII. 3: Canonge Vilaseca. 4: Mariné. 5: Milans del Bosch.
1: Atalayuelas. 2: Alfons XIII. 3: Canonge Vilaseca. 4: Mariné. 5: Milans del Bosch.
6: Domènech i Roura.
Al Pavelló de Sant Leopold (cliqueu)
-
1: Alfons XIII. 2: Dr. Francesc Esquerdo i Rodoreda, medicina interna.
Al Pavelló del Carme (cliqueu)
-
1: Primo de Rivera. 2: Canonge Vilaseca. 3: Dr. Francesc Gallart i Monés, patologia
digestiva. 4: Alfons XIII. 5: Atalayuelas. 6: Canonge Auguet. 7: Milans del Bosch.
Al Pavelló d'Operacions (cliqueu)
-
1: Canonge Auguet. 2: Atalayuelas. 3: Mariné. 4: Alfons XIII. 5: Dr. Miquel
Horta i Vives, Degà del Cos Facultatiu.
1: Canonge Vilaseca. 2: Dr. Enric Ribas i Ribas, cirurgia. 3: Atalayuelas. 4: Mariné.
5: Alfons XIII. 6: Canonge Auguet. 7: Dr. Horta.
1: Atalayuelas. 2: Alfons XIII. 3: Dr. Horta.
1: Canonge Vilaseca. 2-3: Dr. Adolf Pujol i Brull, cirurgia i ginecologia, i Dr. Joaquim
Mestre Moner, urologia (o viceversa). 4: Dr, Ribas. 5: Atalayuelas. 6: Alfons XIII.
7: Mariné. 8: Dr. Horta.
Se visitó luego la Farmacia, en la que fue recibido por su titular Srta. Dª Dolores Gassó y Hermanas, las que le enseñaron el local y le dieron explicaciones acerca de su material y organización; pasó después a los talleres, donde examinó los modelos de camas que se construyen, y a la cocina, en la que vio el funcionamiento de las marmitas de vapor, aparato esterilizador de la leche y demás servicios, marchando luego al Pabellón de San Carlos y Santa Francisca en el que, acompañado por los Dres. D. Antonio Jaumandreu, D. Santiago Noguer y D. Manuel Prats, visitó sus respectivas visitas, y del Dr.Estapé.
De camí a Farmàcia (cliqueu)
-
1: Canonge Auguet. 2: Atalayuelas. 3: Alfons XIII. 4: Dr. Ribas.
5: Canonge Vilaseca.
1: Domènech i Roura. 2: Milans del Bosch. 3: Canonge Vilaseca. 4: Alfons XIII.
5: Dr. Ribas. 6: Canonge Auguet.
1: Dr. Lluís Barraquer i Ferré, neurologia. 2: Canonge Auguet. 3: Canonge Vilaseca.
4: Alfons XIII. 5: Dr. Ribas. 6: Domènech i Roura. 7: Atalayuelas.
De camí a Sant Carles i Santa Francesca (cliqueu)
-
1: Canonge Auguet. 2: Alfons XIII. 3: Canonge Vilaseca. 4: Dr. Santiago
Noguer Moré, dermatologia.
1: Atalayuelas. 2: Canonge Auguet. 3: Alfons XIII. 4: Canonge Vilaseca.
5: Domènech i Roura.
1: Atalayuelas. 2: Canonge Auguet. 3: Alfons XIII. 4: Canonge Vilaseca.
5: Domènech i Roura.
1: Atalayuelas. 2: Canonge Auguet. 3: Alfons XIII. 4: Canonge Vilaseca.
5: Domènech i Roura.
1: Atalayuelas. 2: Canonge Auguet. 3: Alfons XIII. 4: Canonge Vilaseca.
5: Domènech i Roura. 6: José Enrique de Olano Loyzaga, comte de Fígols,
Vicepresident de la Diputació de Barcelona.
1: Atalayuelas. 2: Canonge Auguet. 3: Alfons XIII. 4: Canonge Vilaseca.
5: Domènech i Roura. 6: Olano Loyzaga.
Al Pavelló de Sant Carles i Santa Francesca (cliqueu)
-
1: Domènech i Roura. 2: Atalayuelas. 3: Primo de Rivera. 4: Alfons XIII.
5: Dr. Noguer.
Sortint de Sant Carles i Santa Francesca (cliqueu)
-
1: Darius Rumeu i Freixa, baró de Viver, Alcalde de Barcelona. 2: Olano Loyzaga.
3: Atalayuelas. 4: Domènech i Roura. 5: Canonge Auguet. 6: Alfons XIII.
1: Atalayuelas. 2: Primo de Rivera. 3: Alfons XIII.
4: Dr. Noguer. 5: Canonge Vilaseca.
Pasó luego a la Casa de Convalecencia, en la que fue recibido por el Administrador Fray José Mª Casulá y el Prior D. Marcelino Gordi, viendo la capilla, dormitorios, escalera y vestíbulo, y finalmente a la Iglesia, en la que oró, examinando después sus detalles arquitectónicos, pasando seguidamente al Dispensario de Oftalmología en todas sus secciones, dando con ello por terminada su visita haciendo, una vez más, presente a los Sres. Administradores su complacencia por la perfección de las instalaciones y servicios que visitó, así como por las inmejorables condiciones que observó, tanto en el emplazamiento como en los edificios del Hospital, reiterando por ello su felicitación más sincera.
De camí a la Casa de Convalescència (cliqueu)
-
1: Domènech i Roura. 2: Atalayuelas. 3: Canonge Auguet. 4: Alfons XIII.
5: Canonge Vilaseca. 6: Milans del Bosch. 7: Olano Loyzaga.
1: Domènech i Roura. 2: Atalayuelas. 3: Canonge Auguet. 4: Alfons XIII.
5: Primo de Rivera. 6: Canonge Vilaseca. 7: Dr. Ribas.
1: Canonge Auguet. 2: Alfons XIII. 3: Primo de Rivera. 4: Canonge Vilaseca.
Sortint de la Casa de Convalescència (cliqueu)
-
1: Atalayuelas. 2: Canonge Auguet. 3: Alfons XIII.
4: Canonge Vilaseca. 5: Milans del Bosch.
1: Atalayuelas. 2: Alfons XIII. 3: Canonge Vilaseca. 4: Milans del Bosch.
La Banda Municipal, galantemente cedida por el Excmo. Sr. Alcalde, tocó la Marcha Real a la llegada de S.M., y durante su permanencia en el Hospital, dio un concierto en los jardines del mismo.

[...]

Ni les imatges ni la narració de la visita del rei deixen traspuar els temps convulsos en què tingué lloc la inauguració de l'Hospital, però fou un dels darrers actes oficials de Primo de Rivera, que només 12 dies després presentava la seva renúncia com a President del Consell de Ministres i posava fi a la dictadura que havia mantingut des del 1923. Només quinze mesos després, també el mateix Alfons XIII deixaria de ser rei en ser proclamada la Segona República el 14 d'abril de 1931.

Nota: A les fotografies s'assenyalen totes les persones que hem pogut identificar (autoritats, patrons, metges...). Si hi detecteu alguna errada, o hi podeu reconèixer algú més, no dubteu a posar-vos en contacte o fer algun comentari. Gràcies!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...