Cerca al bloc

3 de gener de 2014

La torre d'aigües

Torre d'aigües tal i com apareix en
una perspectiva del projecte original
(cliqueu per a veure-ho més gran)
Quan Domènech i Montaner projectà els Hospitals Reunits de la Santa Creu i de Sant Pau, que era el nom original del projecte, no s'oblidà de planificar el subministrament d'aigua, gas i electricitat. Així com va preveure uns pavellons de màquines per a allotjar les fàbriques de gas i electricitat, també incorporà al disseny una torre de distribució d'aigües per a dur l'aigua de les mines als diversos pavellons.

La torre d'aigües havia d'anar situada a la part més alta del solar, aproximadament al centre del mur que tancava el recinte pel carrer del Mas Casanova. A més de buscar un lloc elevat per a donar major pressió a l'aigua, aquesta localització perimetral permetia l'accés directe als operaris, sense exposar-se als malalts ni destorbar-los.

La torre es situava sobre un gran pou circular d'11 metres de diàmetre, al fons del qual haurien anat a parar les aigües de les mines de captació i conducció propietat de l'Hospital. Unes escales helicoïdals al voltant del pou permetrien baixar fins al nivell de l'aigua de les mines, sobre les quals es situarien les bombes. Aquestes elevarien les aigües a un gran dipòsit a 34 metres d'altura, des d'on es podrien distribuir pel recinte.

Conscient que les mines no podrien proporcionar l'aigua necessària per a proveir tot el recinte, Domènech i Montaner va planificar un segon dipòsit connectat a la xarxa municipal, que en proporcionaria la resta. Aquest dipòsit de recollida es construiria sobre el pou, tot just sota el nivell de terra. A les dependències de la planta baixa s'hi ubicarien les bombes que durien aquestes aigües a un segon dipòsit elevat, més petit, situat sobre el dipòsit principal.

Els dipòsits elevats serien cilíndrics i de planta anul·lar per a permetre el pas de les escales helicoïdals pel seu centre. Per sobre del dipòsit principal s'hi elevaria un petit cos cilíndric per a suportar el dipòsit secundari. Aquest cos també actuaria a mode de llanterna, proporcionant llum a les escales de sota, i estaria envoltat exteriorment per una balconada circular o mirador.

Les dependències de la planta baixa es destinarien a sales de màquines, a l'emmagatzematge d'eines i aparells, al repartidor a pressió, i a l'habitació del maquinista lampista.

Secció de la torre d'aigües
(cliqueu)

El model d'aquí sota representa l'edificació dissenyada per Domènech i Montaner. Clicant-hi a sobre el podreu contemplar des de tots els angles.


Aquest edifici, com tants d'altres del projecte original, no s'arribà a construir. En el seu emplaçament s'hi acabaren situant els safarejos de l'Hospital, ja desapareguts per deixar lloc al nou hospital. Per al proveïment d'aigua, es construí un dipòsit elevat en una torre de formigó a l'extrem occidental de l'avinguda central transversal, també desapareguda: es desmantellà a mitjans dels 1990.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...