Cerca al bloc

22 de juny de 2012

El Pavelló Fàbregas-Mata, o de Santa Faustina

Corria el mes de març de 1925 quan el doctor Francesc Fàbregas i Mas, prestigiós metge i polític català, va comunicar a l'Administració de l'Hospital que la seva difunta esposa, Faustina Mata i Guerrero, havia llegat una casa de la seva propietat situada a la Ronda de Sant Pere de la Ciutat Comtal perquè, un cop extingit l'usdefruit al seu favor, aquesta fos venuda pels seus marmessors i amb l'import resultant es construís al nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, un pavelló destinat a malalts tuberculosos, que es denominaria "Manuel Mata", en memòria del seu difunt germà. Un any més tard, el doctor Fàbregas, amb el desig que després de la seva mort es complís la voluntat de la seva esposa, va sol·licitar a la institució que es preparessin els plànols del pavelló per poder deixar instruccions concretes als seus administradors. Aquella va encarregar la seva execució a l'arquitecte director de l’obra Pere Domènech i Roura, i l'assessorament mèdic al doctor Joan Freixas i Freixas, per a la seva dedicació a l’estudi de les malalties del tòrax. Malgrat aquesta disposició, Domènech mai va realitzar el projecte.

El pavelló Fàbregas-Mata, o de Santa Faustina.
(cliqueu per a veure-ho més gran)

Al desembre de 1933, mort el doctor Fàbregas, els seus marmessors es proposaren complir la seva voluntat i la de la seva esposa, i últimaren amb l'Administració la construcció del pavelló per a tuberculosos dins del recinte modernista, que es denominaria Fàbregas-Mata en honor als consorts. La resta de l'herència fou invertida en valors de l'Estat i les seves rendes destinades al seu sosteniment. Finalment la construcció fou encarregada a l'arquitecte Damià Ribas Barangé amb l'aprovació de Pere Domènech. Es va ubicar en un espai situat rere el Pavelló de Sant Carles i Santa Francesca, mirant a Ponent, a la zona més elevada del recinte, cosa que afavoria saludablement la finalitat del pavelló.

La Tisiologia va començar a funcionar a l'Hospital per l'empenta del doctor Joan Freixas, metge de Medicina General que va decidir dedicar-se a aquella especialitat degut a que molts malalts tuberculosos ingressaven a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau per la seva favorable situació climàtica. El 1930 el Servei de Medicina del doctor Freixas es convertí en Servei de Tisiologia per a dones, amb ubicació al Pavelló de l'Assumpció. Tanmateix, l'Administració decidí d'obrir-ne un de nou, Tisiologia II, sota la direcció del doctor Cinto Reventós i dedicat a homes, ubicat en una de les ales del Pavelló de Sant Carles i Santa Francesca. A la mort del doctor Freixas, el seu servei es va fusionar amb el del doctor Reventós.

El Dr. Josep Cornudella i Capdevila.
(cliqueu)
Una de les condicions que va posar en doctor Francesc Fàbregas al seu llegat va ser que la plaça de director del nou pavelló fou donada al doctor Josep Cornudella Capdevila, decisió que va rebre l'oposició del doctor Reventós perquè creia inconvenient la multiplicitat de serveis d'una mateixa especialitat, i d'altra banda un dels aspirants a la plaça que obtingué el doctor Reventós, el doctor Rosal, havia obtingut més puntuació que el doctor Cornudella. El 1935 se'n va concloure la construcció, i la Molt Il·lustre Administració prengué una decisió salomònica per acontentar a tothom i va convocar dues places de cap de servei pel nou pavelló de Santa Faustina: una per a dones i una per a homes, que foren guanyades pels doctors Cornudella i Rosal respectivament.

El 1936, a punt de la seva inauguració, esclatà la Guerra Civil i les seves instal·lacions foren destinades als ferits del conflicte. El Dr. Rosal s'exilià i el Dr. Cornudella fou enviat a l'edifici de l'Hotel Ideal Pavillon, convertit en sanatori per a tuberculosos i situat a la vessant de Vallvidriera. Per motius desconeguts, l'any següent el servei de Tisiologia es traslladà al Parc de Salut i Repòs (Betlem) i el 1938 torna a ser traslladat, aquest cop a La Granja del Poble (Granja de la Santa Creu) a Sant Andreu de Palomar. Tots dos edificis eren propietat de l'Hospital, i en aquells moments es trobaven sota la tutela de la Generalitat.

L'Hotel Ideal Pavillon a principis de segle.

Acabat el conflicte, el 1940 s'inaugurà oficialment el Pavelló Fàbregas-Mata, més conegut com "Santa Faustina", i els doctors Cornudella i Rosal tornaren a la seva direcció. L'edifici comptava amb un soterrani destinat a dispensari, dues plantes d'hospitalització i una tercera planta amb dues torres per a malalts i un cos central on s'instal·là l'equip de radiodiagnòstic. Rosal ocupà la planta baixa i una torre (d'homes) i Cornudella la primera planta i l'altra torre (de dones); tots dos compartien dispensari, laboratori, raigs X, broncoscòpia, quiròfan i sala de conferències.

L’any 1953 el Dr. Rosal passà a dirigir les sales del pavelló de Sant Carles i Santa Francesca, i el Dr. Cornudella es responsabilitzà de la direcció total del Servei de Tisiologia del Pavelló de Santa Faustina. Aquesta especialitat es transformà el 1955 en un Servei d'Aparell Respiratori i es creà el Servei de Broncologia. Amb la jubilació del Dr. Cornudella el 1965, s'uniren ambdós serveis i finalment el 1974, amb la unificació total, el Servei passà d'ocupar l'ala de Santa Francesca al Pavelló de Sant Carles i Santa Francesca, deixant definitivament les dependències de Santa Faustina.

Sala de Santa Faustina, un cop buida, als anys 1970.
Al fons, s'hi observa un petit altar.
(cliqueu)

Passadís del dispensari de Psiquiatria el 1981.
Al fons la porta on, tapiada, s'hi trobaren
amagades les fitxes de la Guerra Civil.
(cliqueu)
Des d'aleshores, els usos del pavelló van ser diversos. Durant un temps va servir de magatzem dels serveis generals de l'Hospital i de mobiliari en desús. El 1981 es va engegar un projecte de reconversió del pavelló en dependències de Psiquiatria, amb la posada en marxa d’un ambulatori a la planta baixa, i el 1983 s’obrí a la quarta planta la sala de Sant Jordi per a l'hospitalització de 29 malalts psiquiàtrics. Aquest ús es va mantenir fins al trasllat, l'any 1994, dels malalts hospitalitzats a la sala de Sant Josep Oriol del Pavelló de Sant Antoni; i del dispensari, el 1995, a un prefabricat construït entre l'ala de menjador del Pavelló Central i la Casa de Convalescència per a allotjar les consultes externes de l'Hospital.

Santa Faustina va ser un dels primers pavellons a caure per a deixar lloc al Nou Hospital. El 1997 va ser enderrocat, juntament amb el safareig i la morgue. D'aquell senzill pavelló en queden els records de molts fets importants: la cura dels tuberculosos, el patiment de la guerra... Però hi ha un succés de mitjans de 1977 del qual aquesta servidora fou testimoni.

Les entrades al pavelló consistien en dues portes a cada banda, per les quals s'accedia a un petit rebedor amb una altra porta de vidre que donava accés al dispensari. No sabem perquè, però en una de les ales, concretament a l'esquerra, les dues portes van ser tapiades formant un petit cau, una mena d'amagatall. Amb motiu d'unes obres, es van tornar a obrir els accessos amb la sorpresa de veure-hi aparèixer uns calaixos amb fitxes. Aquestes pertanyien a ferits de bombardeig i a militars republicans que van ser atesos a l'Hospital en el transcurs de la Guerra Civil. Algú conscient de la importància d'aquesta documentació va tenir el seny d'amagar-la, i amb raó, ja que va servir per a poder certificar el dret a una pensió a molts d'aquells que durant una llarga època van patir la repressió.

8 de juny de 2012

Les congregacions de l'Hospital i els seus escuts

Escultures d'una germana i d'un germà hospitalaris
flanquejant un baix-relleu de Sant Martí de Tours, a la
porta adossada a l'escala del vestíbul del Pavelló de
l'Administració. Obra de Pau Gargallo, 1905.
(cliqueu per a veure-ho més gran)
Des de finals del segle XVIII, l'Hospital de la Santa Creu va comptar amb dues germandats religioses, una de masculina i una de femenina, dedicades a l'atenció dels seus malalts. Es tractaven dels Germans Hospitalaris de la Santa Creu i de les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu. Creades ambdues per iniciativa privada, estigueren a les ordres de la Molt Il·lustre Administració (MIA), fins que es constituïren en agrupacions amb personalitat pròpia a finals dels anys 1920. Ambdues germandats foren immortalitzades al Pavelló de l'Administració del nou Hospital de Sant Pau, on les estàtues d'un germà i una germana presideixen l'accés a l'escala noble.


Germans de la Caritat

La comunitat de germans es constituí el 24 de març del 1784 per resolució de la MIA, en resposta a un memorial presentat pel seu fundador, Jaume Sayrols, venedor de teixits de Barcelona. Amb el nom de "Germans Infermers de la Caritat", Sayrols i nou companys més van prendre els vots i els hàbits després de cinc dies d'exercicis espirituals. L'escut que adoptaren, per acord de la Junta, fou el propi de l'Hospital, amb el lema "Charitas":
"Escut quadrilong amb base arrodonida i punta, partit: al 1r, de gules[*], una creu patent[*] d'argent; i el 2n quarterat: al 1r i al 4t, d'argent, una creu plena de gules; i al 2n i al 3r, d'or, 2 pals[*] de gules; el peu, d'argent, amb el lema CHARITAS"

(cliqueu)
Normalment, aquest escut es representava en una cartel·la, timbrat per una corona reial oberta i acompanyat d'una branca de palma a la destra i de lliri a la sinistra. Precisament aquesta variant fou la que utilitzà el propi Hospital entre  finals del segle XIX i principis del XX.

El 31 d'octubre del 1791, els Germans de la Caritat van rebre de part de la MIA les seves constitucions, i aviat es van estendre a altres hospitals del Principat, com ara a Mataró, Girona, Olot, o al manicomi de Salt. Amb tot, formalment la comunitat seguia devent obediència a la MIA de Santa Creu. Això canvià l'1 de gener del 1928, quan el papa Pius XI erigí la comunitat en "Pia Associació de Germans de la Caritat de la Santa Creu". Amb el canvi, conservaren l'hàbit, però modificaren l'escut per a diferenciar-lo del de l'Hospital, tot adoptant la divisa de Sant Pau: "Charitas Christi urget nos".
"Escut quadrilong amb base arrodonida i punta: de gules, una creu patent convexada[*] d'argent, angulada de 12 raigs rectilinis d'or; el peu, d'argent, amb el lema CHARITAS CHRISTI URGET NOS"

(cliqueu)
La Pia associació prengué com a patró l'Exaltació de la Santa Creu. De fet, el nou escut adoptava el blasonament de la Santa Creu (advocació de la Catedral de Barcelona), en la seva forma més habitual a l'època (patent convexada), afegint-hi els rajos daurats. L'escut es representava, com l'escut anterior, dins d'una cartel·la i acompanyada d'una branca de palma a la destra i de lliri a la sinistra, però sense corona.

La Pia Associació de Germans de la Caritat de la Santa Creu desaparegué definitivament després de la Guerra Civil.


Germanes Hospitalàries

La comunitat femenina fou fundada el 9 de juliol del 1792 pel llegat del marquès de Llupià, amb el nom de "Señoras Hermanas Enfermeras dedicadas al Servey dels Pobres del Hospital de Santa Creu de Barcelona". Les Germanes donaven servei al propi Hospital, a l'Institut Mental, a la Granja, i a l'Hospital de Sant Llàtzer, i no tenien altres superiors que la Junta d'Administració dels centres on servien.

El primer escut que prengueren, per acord de la MIA, era idèntic a l'adoptat pels Germans Hospitalaris, basat amb l'escut del propi Hospital i amb la divisa "Charitas".

El 1927 sol·licitaren a Roma l'aprovació de Pia Associació com a Congregació religiosa. Així s'hi constitueix el 16 de juliol del 1927 per part del papa Pius XI, adoptant el nom de "Congregació de Germanes Hospitalàries de la Santa Creu". El canvi portà a l'adopció d'un nou escut, abandonant naturalment el de l'Hospital, tot i que en mantingueren la divisa "Charitas". El nou escut que adoptaren exaltava la Santa Creu, tal i com farien els Germans mig any després, però característiques clarament diferenciades.
"Escut quadrilong amb base arrodonida i punta: de gules, una creu llatina trebolada[*] d'argent, angulada de 20 raigs rectilinis d'or; el peu, d'argent, amb el lema CHARITAS"

(cliqueu)
Com després els germans, el nou escut es representà més habitualment en una cartel·la, de la que desaparegué la corona, i també acostada de branques de palma a la destra i de lliri a la sinistra.

Passada la Guerra Civil, les germanes Hospitalàries van reprendre la seva activitat i van rehabilitar la Granja de la Santa Creu com a noviciat, casa de convalescència, clínica i escola infantil. Actualment la congregació segueix activa, desenvolupant la seva missió hospitalària i assistencial també a l'Amèrica del Sud.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...