Cerca al bloc

28 de setembre de 2012

El Pavelló de Santa Victòria

Aspecte original del pavelló de
Santa Victòria
(cliqueu per a veure'l més gran)
El pavelló de Santa Victòria es troba a l'est del recinte de l'Hospital, entre el pavelló de Sant Frederic i la Casa de Convalescència. Fou projectat per Lluís Domènech i Montaner i continuat a la seva mort per Pere Domènech i Roura, i les obres s'allargaren del 1922 al 1925. Concebut com a pavelló de medicina infantil per a nenes, la seva construcció fou possible inicialment gràcies a un llegat d'Elvira i Emília Llagostera i Suris al papat, que gràcies a la intervenció del seu nebot, el Dr. Daniel Girona, en donà part a l'Administració de l'Hospital per a la seva construcció. L'advocació a Santa Victòria es féu en memòria de la seva filla desapareguda. El pavelló es construí per administració directa, és a dir, no sota la direcció de l'Administració sinó del propi Dr. Girona, si bé amb la supervisió del seu l'arquitecte, Pere Domènech i Roura.

Tot i que el pavelló fou projectat pel propi Lluís Domènech i Montaner, ho féu en un moment, 1922, en què l'Hospital ja havia abandonat el projecte original que presentés el 1905; de fet, es va emplaçar en un espai originàriament destinat al destructor –un pavelló amb crematori per a roba o altres objectes contaminats i considerats perillosos–, que mai es construiria. En projectar-lo, Domènech es basà en el seu disseny d'un pavelló de malalties infeccioses de dones, més petit que els pavellons d'un pis i una sala, i en simplificà la decoració, renunciant, per exemple, a les cúpules de la façana i la rotonda. El pavelló s'estructurava com altres pavellons d'infermeria, amb un cos central allotjant la sala de malalts (en aquest cas, només per a 14 llits), un cos frontal amb les dependències mèdiques, la torre d'aigua i la rotonda de la sala de dia, i un cos posterior per a les sales d'aïllament. També comptava amb un pis semi-soterrat, que havia d'allotjar diverses instal·lacions, però que, per manca d'espai al pavelló, s'acabà habilitant com a sala de malalts per a nens, mentre les nenes s'allotjaven a la planta.

Planta del pavelló de Santa Victòria, per Lluís Domènech i Montaner
(cliqueu)
A continuació podeu veure i explorar el model on es reconstrueix l'aspecte original d'aquest pavelló al moment de la seva inauguració i fins 1934. Clicant-ne la imatge el podreu fer girar per a contemplar-lo des de tots els angles.


Mosaic de Santa Victòria
(cliqueu)
Pel que fa a la decoració, tot i la relativa senzillesa general, destacaven el cupolí ceràmic de la torre d'aigua i les traceries de la coberta, decorades amb trifolis amb la lletra V al centre. També cal mencionar que, a diferència de la resta de pavellons, l'entrada principal no estava coronada per l'escultura del sant corresponent, sinó per un mosaic venecià. Aquest mosaic de Santa Victòria fou encarregat expressament pel Dr. Girona a Venècia.

La manca d'espai en aquest petit pavelló s'agreujà fins al punt que el 1933 es veié la necessitat d'ampliar-lo amb un pis més. La responsabilitat del projecte recaigué en Manel Puig, l'arquitecte de l'Hospital en aquell moment, i l'obra s'executà a l'any següent. El pis que s'afegí respecta en general l'estil del pavelló: disposició dels espais, decoració de les finestres, etc. A més, en l'ampliació es conservaren la major part dels elements decoratius originals, com la coberta de la torre d'aigua i les traceries. L'únic element incorporat en l'ampliaciuó sense referència a l'edifici antic és la balconada de la façana sud, rèplica probablement de la de Sant Frederic.
  
Façana lateral del pavelló de Santa Victòria, per Manel Puig.
La línia vermella marca la part que es conservà
de l'antic pavelló en efectuar l'obra nova
(cliqueu)

El model representat aquí sota mostra l'aspecte del pavelló de Santa Victòria després de l'ampliació del 1934; el seu aspecte és pràcticament idèntic al que presenta avui dia. Per a comprovar-ho, exploreu-lo des de tots els angles clicant-ne la imatge.


En algun moment al voltant de l'any 1973 se'n decidí encara una segona ampliació, consistent en una construcció moderna adossada a la façana sud. Aquesta es començà a bastir, però sembla que aviat s'abandonà. L'obra inacabada, però, es va mantenir dempeus fins a finals dels 1990's, quan s'enderrocà definitivament i el pavelló pogué recuperar el seu aspecte anterior.

La construcció inacabada de l'annex a Santa Victòria
en una imatge de principis dels 1980's
(cliqueu)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...