Cerca al bloc

18 de novembre de 2016

El pavelló dels safarejos

El pavelló del safareig, o de la bugaderia, es construí el 1927 de la mà de Pere Domènech i Roura. S'adossava al mur de tancament exterior, al centre del tram que recorria el carrer del Mas Casanovas, en l'espai on, segons el projecte original de Domènech i Montaner, s'havia d'aixecar la torre d'aigües del recinte.

El pavelló constava de planta baixa i un primer pis, però degut a la diferència de nivell entre l'interior i l'exterior del terreny de l'Hospital, era el primer pis el que quedava a peu de carrer. En un extrem de l'edifici, aquesta diferència d'alçada es salvava amb una rampa poc pronunciada, sota la qual s'ubicava l'espai d'un forn crematori.

Planta i façana nord-est del pavelló.
(cliqueu per a veure'ls més grans)

Veient els plànols que es conserven del pavelló, es constata que el seu disseny va patir diverses modificacions, degudes sens dubte a la necessitat de simplificar-ne la construcció per motius econòmics. Així s'explica la superposició d'un disseny més senzill, en vermell, per damunt d'una primera proposta més elaborada, en negre.

Detall del pavelló dels safarejos en una vista
de finals dels 1930s. Les ampliacions
s'han destacat en rosat.
En el moment de la inauguració de l'Hospital, el 1930, el pavelló dels safarejos comptava amb una doble estufa per a desinfectar, cinc equips de rentat mecànic, centrifugadores, tres assecadors (un de tèrmic mecànic, un a l’aire lliure i un altre sota terrat) calandres per a planxat, departament independent per a rentat de gases i venes  i, com ja hem apuntat, un forn crematori per a les peces inutilitzables. Amb tot, les necessitats de més espai devien aparèixer aviat, ja que fotografies preses a la mateixa dècada dels 1930s ja mostren el pavelló ampliat. Les modificacions consistiren en diversos recreixements a la planta, i l'ampliació del primer pis sobre el terrat del cos frontal original.

El pavelló va mantenir la seva funció fins a finals de la dècada dels 1970s, quan l'externalització dels serveis de bugaderia de l'Hospital el van deixar sense la seva utilitat original. Després, durant un temps, s'hi va instal·lar l'arxiu central administratiu, i més tard el departament d'Històries Clíniques. Aquest va ocupar el pavelló fins el 1996, quan s'enderrocà juntament amb Santa Faustina per a deixar pas al Nou Hospital.

El pavelló dels safarejos cap als anys 90.
(cliqueu)

El model que es mostra a la imatge de sota representa el pavelló en el seu estat original segons els plànols conservats, abans de la seva ampliació. Clacant la imatge obrireu una nova finestra que us permetrà manipular el model per a observar-lo des de tots els angles.

28 d’octubre de 2016

Cent anys de vida hospitalària (1916-2016): El pavelló del Sagrat Cor

Enguany, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau celebra 100 anys de vida hospitalària. El 30 de juny de 1916, sis malaltes pioneres van ocupar el primer pavelló de l'ala est del nou Recinte Modernista, curiosament destinat a homes i anomenat en aquells principis del Sagrat Cor.

La primera fase de l'Hospital, sufragada pel llegat de Pau Gil, s'havia enllestit el 1912, malgrat que no fou lliurada a Santa Creu fins el 1913. Els edificis de Sant Pau estaven buits i sense habilitar, i Santa Creu es veia en la necessitat de construir la seva part i a la vegada equipar els ja edificats.

El pavelló de Sant Leopold fotografiat per Josep Salvany el 1912.
Biblioteca de Catalunya.

A principis de 1915 comencen les obres d'habilitació del Sagrat Cor. Fins i tot el mes de juliol el nunci del Papa Benet XV, Mn. Ragonessi, va beneir el pavelló en una visita a les obres de l'Hospital. La posada en marxa de l'edifici era necessària no només per a la seva conservació, sinó especialment per a servir d'estímul a les persones caritatives que amb el seu ajut podrien sufragar la construcció de nous pavellons i el seu equipament.

Però aviat van sorgir els problemes. Les rendes de l'Hospital eren insuficients per a cobrir el pressupost de despeses que forçosament augmentarien per la duplicitat de serveis entre les noves instal·lacions i les de Santa Creu, alhora que un altre fet, l'incendi del Teatre Principal, font important d'ingressos, va obligar a retardar el trasllat al mes de juny de 1916.


Posada en funcionament

El pavelló va ser destinat a malaltes de Medicina, a càrrec del Dr. Pablo Torrents, i sota la direcció facultativa del Dr. Joaquim Torras i Freixas. Fins aquell moment el Dr. Torrents assistia el departament d'Homes. També es creà un petit reglament de cinc punts per a una millor organització:
  1. L'entrada de les malaltes s'havia de fer a l'oficina d'entrades de l'Hospital de la Santa Creu, al carrer Hospital.
  2. Els metges interns de la visita del Dr. Torras tindrien un abonament semestral pel tramvia d'Horta –que conduïa a l'Hospital– o bé se'ls concediria una gratificació equivalent.
  3. El pavelló tindria tres metges practicants; un d'ells amb guàrdia permanent, que hauria de residir constantment a l'Hospital que es faria càrrec de la seva manutenció i assistència.
  4. A la resta de metges practicants se'ls abonaria un plus de sis pessetes per despeses de tramvia.
  5. El pavelló tindria una farmaciola amb les substàncies i materials més necessaris. Aquesta aniria a càrrec de la Germana competent en treballs de Farmàcia. Les fórmules que no es poguessin despatxar per insuficiència de la farmaciola es demanarien a la Farmàcia de la Santa Creu.
Un cop solucionats aquests punts, i després que el Dr. Torras seleccionés les malaltes que haurien de ser traslladades, el 30 de juny, festivitat del Sagrat Cor i un dia després del de Sant Pau, es féu efectiu el trasllat.

L'Administrador de Torn i canonge, D. Francesc Muñoz, va beneir les sales i celebrà missa a la capella provisional de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, instal·lada al mateix pavelló, i com a colofó als actes, la Molt Il·lustre Administració va realitzar la seva reunió periòdica en una de les dependències, on va acordar per unanimitat deixar constància en l'acta del nom de les primeres malaltes que ocupaven el nou Hospital, així com del personal mèdic, eclesiàstic i de serveis que les atenien.

Fragment de l'acta de 30 de juny de 1916, amb el llistat de
les primeres malaltes i el personal que ocupà el pavelló.
(cliqueu per a veure-ho més gran)

Tot el descrit va culminar amb la visita el 25 d'agost de l'Inspector Provincial de Sanitat, que impressionat per les immillorables condicions que presentaven les noves instal·lacions, va aprovar i autoritzar el seu funcionament. Aquesta decisió es va veure ratificada pel Governador Civil.


Petites dificultats

El començament de la vida a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau no va ser gaire fàcil. Situat als afores de Barcelona i envoltat de camps, es feia difícil el seu accés. Fins a tal punt que el Dr. Torras, preocupat pel bon funcionament del seu servei, va demanar a l'Administració que gestionés amb l'Ajuntament la instal·lació de faroles al carrer del Dos de Maig, des del carrer de Fresser fins al propi l'Hospital. Per aquest carrer hi passava el tramvia que arribava a Horta, i que era utilitzat per treballadors, malalts i familiars  per arribar a la Institució.

Detall d'un plànol de Barcelona del 1911, on es pot apreciar el recorregut
del tramvia d'Horta –en vermell–, l'Hospital en construcció –en blau–, i
destacat el tram del carrer del Dos de Maig que els uneix.

Per la seguretat de les malaltes, que havien de fer el seu ingrés a les oficines d'entrada de Santa Creu, aquestes eren acompanyades al nou Hospital per una infermera o serventa de confiança. El mateix passava a l'inversa, quan eren traslladades a la Casa de Convalescència del vell hospital per a la recuperació. Això va motivar la compra d'un vehicle per poder fer un trasllat més còmode i correcte.

El dia a dia va fer que sortissin a la llum mancances que poc a poc s'anaven resolent. Per exemple, moblar la rotonda del pavelló amb taules i chaise longues perquè les malaltes hi passessin el seu període de convalescència; la instal·lació d'un escalfador d'aigua pel bany, o la col·locació de vidres a les galeries subterrànies per a evitar corrents d'aire. Però sobretot, poder disposar de calefacció central, primordial per  a escalfar l'enorme sala durant l'hivern.

Malgrat tot, el nombre de malaltes de medicina anava en augment, i els Administradors van començar a buscar fórmules per a habilitar i posar en marxa el pavelló de Sant Leopold, contigu al del Sagrat Cor. Finalment, això fou possible amb la creació d'una nova junta pel Fons de Beneficència de la Província. A la seva primera reunió es va decidir sufragar les despeses de l'estada de 28 malalts a les sales dels pavellons de l'Hospital.

El maig de 1917, conclosa l'habilitació del pavelló de Sant Leopold, es començaren a admetre malaltes, però el Dr. Torras disposà que en ambdós pavellons només n'hi poguessin ingressar 40. La causa era la manca de personal mèdic.


Canvi de nom: de Sagrat Cor a Sant Salvador

A principis de 1923, gràcies a la donació dels germans de D. Manuel Mariné, s'acorda la construcció d'un pavelló dedicat a la seva memòria i que per desig exprés de la família hauria de dur el nom de Sant Manuel. Per a no produir més confusió amb el del Sagrat Cor, anomenat també de Sant Manuel o del Salvador, es decideix que aquell només tingui el nom de Sant Salvador.

Anys més tard, el juny de 1928, es decideix donar definitivament el nom de Sagrat Cor al pavelló del càncer, que tot just començava la seva construcció

D'esquerra a dreta, imatges del Salvador, de Sant Manuel i del Sagrat Cor
a les façanes dels respectius pavellons homònims.
(cliqueu)


Nous destins

Ja pròxim el trasllat definitiu de l'Hospital de la Santa Creu, el president del Cos Facultatiu, Dr. Miguel Horta, presentà a l'Administració la distribució de les visites i dispensaris que s'havien de disposar al nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

El 15 de març de 1929, el servei de Medicina de Dones, que ocupava els pavellons de Sant Salvador i de Sant Leopold, van passar a ocupar el de l'Assumpció. El primer pis del pavelló de Sant Salvador va ser destinat a Medicina d'Homes a càrrec del Dr. Estapé; el soterrani s'assignà per a l'hospitalització i visita del Servei d'Oftalmologia del Dr. Barraquer.

El mes de juny del mateix any, i en compliment de les últimes voluntats de l'Excm. Senyor Marquès de Castellbell, s’acordà destinar 28 llits del primer pis del Pavelló de Sant Salvador per a homes malalts "pobres vergonyants": malalts que en altres temps tenien millor posició i que per qualsevol motiu l'havien perduda. L’assistència mèdica aniria a càrrec del Dr. Manuel Prats. Pel que feia a la cirurgia, podrien escollir el metge que els hagués d'assistir. Les habitacions existents estarien reservades per a malalts distingits.

Aquesta sala duia el nom del Marquès, i va ser inaugurada el 10 de maig de 1930, quatre mesos després de la inauguració oficial. Desprès de la Guerra Civil, el pavelló de Sant Salvador es va destinar a malalts d'oftalmologia, otorinolaringologia, neurologia i traumatologia. Fins a la seva transformació l'any 1967, quan s'hi instal·là la Unitat Coronària i, més tard, la Unitat de Cures Intensives Generals, que es traslladaren al Nou Sant Pau el 2009, amb el tancament definitiu del Recinte per a la seva rehabilitació.

Després de cent anys, el destí d'aquest emblemàtic pavelló està ben definit. Després d'una acurada restauració, s'està treballant en un espai expositiu que mostrarà la història de la institució i posarà en valor la figura de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, i que ben aviat estarà a l'abast de tothom.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...